Diis Fai de Beranu. Su 19 e su 20 de martzu in Sardìnnia puru seti logus nodius de visitai

Is Diis Fai de Beranu funt un’ocasioni ùnica po scoberri logus de sa cultura connotus pagu o a su sòlitu serraus.

Diis Fai de Beranu in Sardìnnia

Torrant is Diis Fai de Beranu, una festa manna a pitzus de is benis culturalis. Su 19 e su 20 de martzu chi benint, sa manifestatzioni stòrica de su Fondo per l’Ambiente Italiano at a essi, comenti sèmpiri, un’ocasioni ùnica po scoberri logus a su sòlitu serraus a su pùbricu.
In totu Itàlia funt prus de 900 is logus de sa cultura pagu connotus o a su sòlitu serraus chi s’ant a podi visitai po mori de s’impènniu e de su prexu de is legatzionis e de is voluntàrius de su FAI.

In Sardìnnia sa manifestatzioni de su FAI at a fai scoberri seti logus nodius: crèsias, fàbricas e stàbilis militaris chi testimòngiant sa richesa e sa variedadi de is benis culturalis chi nci funt in s’Ìsula nostra.

In sa bidda de Palau s’at a podi visitai sa Bateria militari Talmone, una testimoniantza de importu de sa stòria militari italiana. Sa Bateria militari fait parti de unu sistema de giai 50 edifìtzius militaris, pesaus in sa segunda metadi de su ‘700, chi at tentu unu rolu de importu in sa difensa de is làcanas natzionalis a s’incràs de s’Unidadi de s’Itàlia.

In Sòrgono po mori de su FAI s’at a podi sighiri unu caminu stòricu, culturali e ambientali po scoberri sa regioni de su Mandrolisai. S’at a podi visitai Domu Serra, un’edifìtziu pesau in su 1180 e de imnportu po sa stòria de su perìodu de is Giugis, sa Crèsia de Santu Màuru, unu Santuàriu pesau in su 1120 de is Beneditinus a pitzus de una crèsia chi nci fiat prima e su parcu archeològicu “Biru de Concas”, unu de is prus de importu de sa Sardìnnia de mesu innui nci funt testimoniantzas chi andant de su periòdu Neolìticu finali – inghitzu de su de cuàturu milla annus a.C – finas a su perìodu de su Brunzu de mesu – metadi de su de duus milla annus a.C. -.

In Tàtari s’at a podi intrai in sa Crèsia de su ‘300 de Santu Pàulu in su Campusantu e in su Stabilimentu Ardisson, una fàbrica chi produsiat ollu de olia e saboni. Sa fàbrica, pesada a sa fini de s’800, insaras fiat a s’avanguàrdia e at mantènniu custus standards po totu su ‘900.

In Casteddu s’at a podi visitai su cumplessu de su novitziau de is Gesuidas o de Santu Micheli. Su cumplessu est in su centru de Casteddu, a sa fini de bia Azuni, chi passàt innui nci fiat sa muralla mesuevali, chi oi si podit biri in sa parti de assusu de Cursu Vitòriu Emanueli.

Po novas http://giornatefai.it.

de Massimiliano Meloni