Su piciocheddu de Monti Prama

Intervista a Raimondo Zucca, Archeòlogu, istòricu de s’antichidadi, responsàbili de su Museu Arborense de Aristani, unu de is scoberidoris de Monti Prama.

Su Giganti de Monti Prama

Intervista a Raimondo Zucca, Archeòlogu, istòricu de s’antichidadi, responsàbili de su Museu Antiquarium Arborense de Aristani, unu de is scoberidoris de Monti Prama

Archeòlogu, istòricu de s’antichidadi, ex ispetori a sa soprintendèntzia po is provìntzias de Casteddu e de Aristani, circadori a s’Universidadi romana de Tor Vergata, professori in s’Universidadi de Tàtari, responsàbili de su Museu Antiquarium Arborense de Aristani, scoberidori de Monti Prama. No est fàcili a nai totu asuba de sa carriera de Raimundu Zucca. Su nùmuru de is lìburus suu est impressionanti, e totu su chi at scobertu est de importàntzia fondamentali.

Sa timoria de chistionai cun unu de is prus espertus mannus perou luegus mi passat. Poita a parti sa conoscèntzia manna, su chi intzertat de professor Zucca est s’amistade chi dd’est naturali a mostai “No podeus donai sa culpa a su pròssimu chi teneus unu difetu; siat imbìdia, barrosìmini o àteru, seus nosu chi si depeus curregi, ca po fai su traballu de archeòlogu nci olit collaboratzioni e generosidadi intra de is incarrigaus a is traballus”.

Una gentilesa e una reghèscia a chistionai de issu e totu chi spantant “No creu chi sa vida mia siat interessanti meda, ma si potzu nai is fueddus chi meda annus agoa ant pintau una parti de mei carignosa. Inghitzat aici – cussu piciocheddu fissau cun s’archeologia.

Professori, e ita fini at fatu cussu piciocheddu?

Arrit unu pagu Zucca. No apu tentu iaius archeòlogus, babbu fiat dotori e mamma fiat maista. Ma giai de candu fiu me is iscolas elementaris andau a reu a connosci nuraxis e domus de janas. In su 1966, candu fiu a is iscolas mèdias, iu incarrerau a spricuai is citadis antigas, po primu Othoca a Santa Giusta, poi Tharros e a sighiri Neapolis. Teniu custa vocatzioni e dd’apu sighia fadendi sèmpiri archeologia.

Heinrich Schliemann iat portau Sophie Engastromenos a Troia, Micene, Tirinto. E a totus is piciocheddas chi mi ndi pigant su coru, deu puru ddis proponiu viàgius aici. Chistionau de Tharros, Cornus, Neapolis. E poi seu passau a sa Grècia, a s’Anatòlia, a s’Africa e a s’ Ispagna.  Innoi siat stumponau cussu piciocheddu no ddu sciu, ma sa passioni e sa gana de fai s’archeòlogu chi teniu intzandus est ancora innoi.

A chi torrat gràtzias po custu percursu?

Potzu nai de èssiri scienti de Prof. Lilliu? Ddu stimau meda cuss’òmini. Po mei s’Archeologia fiat issu. M’at imparau medas cosas e mi intendu fortunau meda po custu. Cumenti a relatori de sa tesi apu tentu a professor Barreca. In custus annus fiat puru Soprintendenti archeòlogu de Casteddu e Aristani. Issu m’at incarrerau a s’archeologia militanti e ddi depu meda po custu.

Me is annus de sa laurea, in Casteddu apu tentu professoris mannus meda, cumenti a professor Meloni po s’Istòria Romana e sa prof.ssa Sòtgiu po s’Epigrafia Latina. Cun carignu mannu ollu arregordai puru a professor Mario Torelli, chi po mei est unu de is archeòlogus prus mannu chi ancora nci funt, e fortzis pròpiu su prus mannu.

Cali est su primu amentu chi tenit alliongiau a sarcheologia? 

Sa fondatzioni de sa CAM (Cumpangia Archeològica de sa Morti), fata su 27 de su mesi de idas de su 1966. Teniu 12 annus. (Narendiddu ddi luxint is ogus, e si torrata biri su piciocheddu de sa cali si chistionàt  ndr) tèngiu ancora is paperis de cuss’annus allogaus; is crònacas in direta de is speditzionis archeològicas chi fadistis.

Su scavu de importu prus mannu cali est po fusteti? Cussu a sa cali sintendit prus alliongiau 

Su scavu a sa cali seu prus alliongiau? No est unu scavu, est s’iscroberta de sa stipe votiva de Neapolis, in sa punta a sud-est de su golfu de Aristanis. Unu pustipràngiu de su 28 austu de su 1973 (Zucca teniat 18 annus ndr) in mesu a is lèuras de una terra arada, a Neapoli mi fiat cumpàrriu unu esèrcitu piticheddu de stàtuas de laiou, spollincas cumenti a brèminis, donniuna amostàt cun is manus sa maladìa chi teniat, e cun sa buca oberta parriat tzerriai sa gràtzia a is divinidadis. Fiat unu magasinu votivu de unu tèmpiu tardo-pùnicu chi no fiat ancora stètiu scorrovonau. Is statueddas poi, fiant stètias imprentadas in una memòria de s’Acadèmia de is Linceus impari a su professor Moscati.

Fusteti tenit una esperièntzia de prus de dexi annus in custu traballu. Meda est stètiu scobertu e meda est ancora su de portai in luxi, asuba de totu po sa mancàntzia de fundus. A custu puntu, cantu est su chi si podit fai po protegi e studiai su patrimòniu culturali sardu?

Deu ia a bolli una lei regionali chi podessit assicurai a is giòvunus unu traballu de archeòlogu dopu èssiri fatu unu cuncursu. Ma aici puru poi s àterus traballus de is benis culturalis: stòricu-artìsticus, archivìsticus, bibliogràficus, demo-etno antropolò Naraus ca 500 giòvunus po totu sa Sardìnnia potzant bastai. Dònnia annu sa Regioni ponit a dispositzioni po is beni culturalis, circa 18 milioni de èurus. Est meda, ma de su 1984 teneus anora unu esèrcitu de precàrius. Deu ia a bolli chi su personali culturali de is situs archeològicus fessit de àmbitu pùblicu e no privau. Si iat a dèpiri salvai su personali chi giai traballat ma s’aint a dèpiri fai cuncursus po fai traballai àtera genti pigada de graduatòrias pùblicas. A custu puntu m’ant a nai: ma oi cumenti si fait a ammanniai is gastus pùblicus? Cun s’arreconoscimentu de su valori primàriu po sa Natzioni e po is benis culturalis e paesagìsticus chi ant a dèpiri èssiri destinatàrius de unu pianu straordinàriu pùblicu po su traballu.

Meda bortas me is biddas sintendit chistionai de agatus casualis. Agatus chi soventi no lassant arrastus e de sa cali no si scit prus nudda. Fusteti, chi est unu archeòlogu, ita narat de custas boxis? Est berus o no?

Is benis culturali funt de totus, e duncas pentzu chi sa partecipatzioni popolari depat èssiri de importu mannu po custus benis. Is scrobertas casualis nci funt de sèmpiri in s’archeologia, ma su chi est de importu mannu est s’arrispetu de is Leis, poita no siat dispèrdiu o privatitzau unu beni comunu. Un àtera cosa de importu mannu est su chi pertocat is tumbarolus. Custus nci funt de s’antichidadi, ma mancai fessant maladitus po violai is tumbas egitzias o cristianas, no si funt mai sparèssius . Tumbarolus e falsàrius funt alliongiaus in manera strinta meda. Ca candu si funt fatas iscrobertas de importu meda, nc’est stètia puru una difusioni manna de repertus falsus. Un esèmpiu funt is repertus de època romana agataus a Santu Aìngiu in su 1967 (de sa cali oi no s’agatant arrastus si no po cincu repertus), cumenti is de medas àterus logus de sa Sardì Chentza de unu magasinu poi s materialis archeològicus in una struttura pùblica, s’arriscu de sa dispersioni est sèmpiri mannu. Apustis sa sparèssida de Michelangelo Sanna, grandu istimadori de su mundu antigu,  chi iat fatu in tempus a connosci puru su sovrintendenti Tamarelli, Santu Aìngiu est abetendi una initziativa pùblica chi potzat valoritzai su materiali arregoltu de cussu circadori mannu.

 Da sa cariera sua, ita est chi dda rendit prus orgolliosu?

deu seu fortunau meda. Seu stètiu po 11 annus ispetori archeòlogu in sa sovaintendèntzia de Casteddu, in su 1990 s’est oberta s’enna de s’Universidadi de Roma Tor Vergata e nci seu intrau. Poi, gratzias a chi beni m’at  bòfiu , seu artziau in sa càtedra de Tàtari. Depu scéti torrai gràtzias a is medas chi m’ant agiudau e no potzu no èssiri che orgolliosu de su chi apu fatu. No mi ndi portat nudda de sa carriera, e no tèngiu rimpiantus, ca sa carriera fait parti de sa morali filistea e borghesa chi no fait parti de mei…no fait parti de su chi seu.

Progetus po su benidori? Ita pedit po sa Sardìnnia e po su patrimòniu archeològicu de sIsula?

su traballu miu est cussu de fai circa asuba de s’archeologia e a imparai a is àterus a fai circa: est perou cosa bona a fai in modu chi is personas bèngiant formadas a fai custu traballu me is benis culturalis, e chi tèngiant sa possibilidadi de traballai in manera definitiva, cun unu cuntratu pùblicu. Candu su prof. Lilliu fut torrau de Roma in su 1943, fiat s’ùnicu archeòlogu militanti in Sardìnnia. Oi seus a su mancu 100, de su prof. Ercole Contu chi tenit cent’annus, a sa prus giòvana ispetrici chi est Nàdia Canu. Deu creu chi su traballu nci siat po totus e po àterus meda puru, ma sa scera a custa sidi de conoscèntzia dipendit de una lei poi s benis culturalis. Su beranu miu? M’iat a praxi a iscriri de prus meda. Progetus ndi tèngiu medas: unu lìburu de sa citadi manna de Gadir, in Andalusia, unu lìburu asuba de Tharros e àteru meda ancora.

Professori, un àtera pregunta ancora. Si ddi narant chi innoi ncest su dinai po pagai is iscavus, e chi fusteti podit fai su chi preferit ca problemas no nci ndi funt, cali logu iat a bolli studiai? At a èssiri, me innoi iat a ponni is fundus po fai circa? 

Iu a  bolli chi s’area de Monti Prama fessit pùblica (a parti sa parti de sa crèsia poita cussa puru est de sa comunidadi) e chi si podessit scorrovonai de prus po portai a sa luxi unu cumplessu chi parit èssiri prus mannu de su chi cumparit e de importàntzia manna meda.

de Mauro Melis

Publicadu in su primu nùmeru de Boxis de Murriali (1 Abrile 2014)