Maria Lai. Repuntare su mundu

Presentau su catàlogu in sardu de sa mustra de Maria Lai, s’artista famada de Ulassa

Maria Lai in sardu

Giòbia 26 de donniasantu in Casteddu in sa Galleria Comunali d’arti est stètiu presentau su progetu “Maria Lai. Repuntare su mundu”, est a nai sa furriadura in sardu de su catàlogu de sa matessi mustra chi pertocat s’artista famada de Ulassa.

Totu is capìtulus de su catàlogu originali funt stètius furriaus in sardu. po mori de unu finantziamentu de sa Regioni Sardìnnia e a incuru de su portalitu regionali de sa lìngua sarda, chi at prodùsiu is tradutzionis.
Su prògetu in sardu, chi lompit apustis de sa furriadura in ingresu su catàlogu, est de importu mannu poita sighit su percursu de s’artista, unu percursu circulari partiu de sa Sardìnnia po conchistai prima s’Itàlia e pustis su mundu, ma chi est acabbau in Sardìnnia, innui su cìrculu est stètiu serrau.

Su catàlogu percurrit is trastìgius de su viàgiu artìsticu de Maria Lai, unu viàgiu ispantosu chi est inghitzau cun is disènnius apitzus de su traballu de is fèminas e passendi intra de is òperas chi pigànt ispiratzioni de sa tessidura est arribbau a is reflessionis de is annus ’80 cun atzionis chi boliant fai produsi sa participatzioni de su pùbbricu, performances e opèras de teatru.

Sa presentada de su catàlogu est stètia s’ocasioni po una ciaciarrada apitzus de is processus chi pertocant sa lìngua sarda in Casteddu. S’Assessori a sa Cultura de su Comunu, Enrica Puggioni, chi at ghiau s’atòbiu, at bòfiu marcai comenti est mudada sa cuscièntzia in su Comunu e in s’Assessorau suu po su chi pertocat sa lìngua sarda. Cosa testimongiada po primu pròpiu de sa furriadura de su catàlogu de Maria Lai, unu progetu de importu e de primori, istudiau in dònnia particulari, ca su sardu podit essi impreau po cosas de importu cun sa matessi dignidadi de is àteras lìnguas. Pustis s’Assessora at nuntziau un’àtera cosa de importu: su Comunu, po sa prima borta, at a istituiri unu portalitu de sa lìngua sarda e at a fai cursus de sardu po is dipendentis de su Comunu.

Su Consilleri comunali Mauro Murgia, cumponenti de sa Commissioni Cultura, at contau de is cosas postas a campu de su Comunu po su sardu: po primu cosa sa mudadura de su Statutu comunali chi immoi arreconnoscit su sardu comenti lìngua de impreu de dònnia dì et introdusit su bilinguismu. Pustis su regolamentu nou po sa toponomàstica, chi at a permiti de tenni, prima citadi de sa Sardìnnia, totu is cartellus de is arrugas cun su nòmini in italianu e in sardu. Custas e atèras cosas, chi funt diaderus una novidadi po Casteddu, funt fatas poita nc’est finalmenti sa cunvintzioni chi impreai in sardu siat unu diritu de is citadinus.

Anna Maria Montaldo, diretora de is Museus cìvicus de Casteddu e curadora de su catàlogu de Maria Lai, at marcau chi cust’òpera est sa primu editzioni in sardu de unu lìburu de arti contemporànea, ca su sardu est pruschetotu impreau in òperas de poèsia e literadura. In custu progetu, realizau po mori de sa collaboratzioni intra de is Museus cìvicus de Casteddu, su Man de Nùgoro e sa Statzioni de s’Arti de Ulassa, sa lìngua sarda est impreada comenti elementu de unu processu dinàmicu.
Massimo Mancini, diretori de Sardìnnia Teatru, at arregodau de candu cun sa progetatzioni po sa candidadura de Casteddu a Capitali europea de sa Cultura 2019 -issu insaras fiat diretori artìsticu de su progetu-, at scobertu s’importu de su sardu e partendi de su sardu at presentau unu progetu chi si tzerriàt “Language factory”, chi boliat essi unu logu de multilinguismu chi castiàt a totus is linguàgius, finas a cussus matemàticus e informàticus, pròpiu po s’importu chi sa lìngua tenit in is processus culturalis.

Manuela Ennas, diretora editoriali de Boxis, at chistionau issa puru de sa candidadura de Casteddu a Capitali europea de sa Cultura, e de s’esperièntzia sua de ai portau su sardu intra de sa progetazioni. S’interventu, su primu in sardu de su merì, est stètiu agradèssiu meda de su pùbbricu presenti, chi non est costumau a intendi chistionai in sardu in custus contestus culturalis ma no at tentu nisciuna dificultadi a sighiri s’arrexonu. Su pròpiu interessi nc’est stètiu po is interventus in sardu de Tore Cubeddu, Presidenti de su Consòrtziu Eja, chi at chistionau de s’esperièntzia imprendidora sua e de Maria Antonietta Piga, operadora de su portalitu regionali de sa lìngua sarda, furriadora de su catàlogu impari a Michele Ladu, Stefano Ruiu e Giovanna Tuffu, chi at chistionau de su traballu fatu po su prògetu.

de Massimiliano Meloni