Cop22 in Marrakech. Po cumbati is mudas de su clima

Cunferèntzia Cop22

De su 7 a su 18 de su mesi de Donniasanti sa citadi de Marrakech, in Marocco at acòlliu sa Cop22, sa de 22 cunferèntzias de is Natzionis Unidas apitzus de su clima e de is mudas de su clima. Sa tarea de sa cunferèntzia fiat cussa de furriai in ainas concretas su chi iant detzìdiu in Parigi, s’annu passau, in sa Coop21.

In sa capitali frantzesa, difatis, is capus de is guvernus de 195 natzionis iant firmau una carta innui narànt de bolliri fai dònnia sfortzu po no fai cresci prus de 2 gradus sa temperadura mèdia globali cabu de sa fini de su sèculu. Una bella decrarada chi perou, sena de sa voluntadi de is Stadus, no tenit cunseguèntzias pràticas. Pruschetotu po su chi pertocat su smenguamentu de sa produtzioni de CO2 – anidridi carbònica – chi est sa prus responsàbili de su callentamentu globali. Su problema perou est chi po smenguai is Co2 tocat a sustenni una spesa manna meda e renuntziai a profetus econòmicus mannus, ca sa fàbbrica vera de Co2 est sa produtzioni industriali.

Me is mesis passaus is Stadus chi ant firmau is acòrdius de Parigi ant fatu sciri de cantu bollint smenguai is Co2, donniunu in domu sua, po mori de cussus chi si narant agiudus volontàrius. Custas puru funt promissas, e no impignus, ca no est craru nimancu comenti is Stadus pensint de fai in pràtica po arribai a is resultaus espressaus. E mancai custas siant stètias is promissas, is espertus narant puru chi sa cosa no iat a bastai, ca cun is agiudus volontàrius sa crèscida de su callentamentu globali at a essi prus manna de su chi serbit, eus a nai intra de 2,7 e 3,5 gradus.

In sa Cop22 de Marrakech duncas tocàt a pigai decisionis concretas, ma sa cosa no fiat fàcili. In prus, apitzus de sa cunferèntzia parriat nci fessit sa cara befiana de su Presidenti nou de is Stadus Unius Donald Trump, chi no parit a favori de is batallas contra su callentamentu.

A sa fini, su resultau de sa Cop2 est stètia un’àtera promissa, cussa de votai unu regolamentu de sa carta de Parigi cabu de su 2018. Custu no bolit nai chi sa Cop2 no est serbida a nudda, ca a s’atòbiu ant pigau parti prus de 20 milla personas, comenti delegaus de 196 Stadus e de calincunu centu impresas, Ong, assòtzius de scientziaus, entis localis e sindacaus.

Mancai sa solutzioni definitiva a is mudas de su clima no dd’apant agatada, sa Cop22 est stètia un’ocasioni de importu po allutai s’atentzioni apitzus de custus problemas, chi no ant a podi essi rimandaus po sèmpiri.

In duas cidas de atòbius e dibatas nc’est stètia s’ocasioni puru po s’interventu de su Presidenti de sa Regioni Sardìnnia Francesco Pigliaru, chi at pigau parti a Cop2 comenti Presidenti de sa Commisioni ENVE (Ambienti, C lima, Energia) de su Comitau europeu de is Regionis.
Pigliaru at chistionau de is intentus e de is progetus apitzus de s’eficèntzia energètica, de is energias de rennovai e de su svilupu sustenìbili, finas a su progetu Smart City, chi at a depi agiudai cun assitèntzia tecnològica e finantziària is Comunis e is Unionis de Comunis chi ant firmau is SEAP, is Pianus po s’energia sustenìbili.

de Massimiliano Meloni