Bella vida de fèminas!

Cumenti bivint is fèminas de is paisus chi cumponint su G-20

fèminas de su G20

Su mesi de làmpadas passau s’organizatzioni Trustlaw, arretza mondiali chi aunit a pari ispetzialistas in deretu de is fèminas e Ong o entidadis sotzialis chi pedint cunsillus legalis in cussa banda, at furriau pùblica una graduatòria asuba de is mellus e peus paisus de su G-20 po ddue biver is fèminas.
Trustlaw at interbistau espertus in politica de gènere, professionistas de sa saludi, academicus e giorronalistas asuba de chistionis cumenti: deretu a si reprodusiri, abusu de gènere, partetzipada politica, acostida a su mundu de su traballu e a s’educatzioni, a sa propriedadi, a sa bendida de personis e a su èssere iscraus in is paisus chi cumponint su G-20.

In mesu de is paisus peus, ndi bessit a pillu s’India innui fèminas e pipias sighint bèndias che a mercàntzias, cojuadas a 10 annus, abruxadas bias po problemas de doda e imperadas che a molentis in domu, at nau Rehman Gulshun, cuntzillera po Save the Children in su Rennu Uniu.

In India, sa fèmina gia de candu est pipia, si depet acarari a abusus de dònnia genia e cun sa coja antis de s’ora. Cumenti a fiuda no at a tènnere deretu perunu asuba de fìgius o propriedadis, decrarat Shemeer Padinzjharedil, de Maps4aid.com (situ web chi amostat mapas e documentus asuba de is criminis contras a is fèminas in India).

Un’àteru de is peus paisus est s’Arabia Saudita, ca in cui is fèminas funt tzitadinas de segundu classi siat sotziali siat legali. Su fatu chi no permitant a is fèminas de manixari veturas est sìmbulu de is controidas mannas chi sunfrint. No esistit, in prus, peruna lei contras a s’abusu de gènere, e su testimòngiu de un’òmini balit prus de su de una fèmina ananti de unu giugi, ispricat Lyric Thompson, abogada de Amnesty InternationalUSA. S’Indonèsia puru in mesu de is peus, in cui is fèminas funt aparadas a fitìanu a s’abusu, a sa bendida, a su trumentu e a s’impreu sessuali, contat Sunila Singh, esperta indipendenti in chistionis de gènere. Segundu is datus de OECD (2004), su 90% de is fèminas at arrìciu minetas po donari servìtzius sessualis in su traballu, intamis chi segundu (UNFPA) dònnia ora chi passat una fèmina si morit de partu.

Atèru paisu malu est su Sudafrica ca, mancari a pustis de s’apartheid ddue siant prus deretus po is fèminas, si collocat intra de is paisus cun prus abusus sessualis de gènere de totu su mundu; contat Kathy Selvaggio, cuntzillera de gènere po unaids.
Intra de is peus paisus nordamericanus agataus su Messico cun d-una cultura inderetada a su narcotraficu, a su crimini e po sa pagu acostida a sa saludi e a s’educatzioni in is zonas ruralis de su paisu. Is datus funt ispantosus, in particulari candu si fueddat de abusu domesticu, sessuali o acapiau a sa dipendèntzia de drogas, cument ispricat Blanca Rico, diretora esecutora de Semillas, sotziedadi messicana po is deretus de sa fèmina.

Po su chi pertocat a is mellus paisus de su G-20 ndi bessit a pillu su Cànada gràtzias a is politicas chi promovint sa paridadi e iscabullint s’abusu de gènere e su mercau sessuali, po s’acostida bona a su sistema de saludi e de giustìtzia. Sa Germània, Su Rennu Unìu, s’Austràlia e sa Fràntzia funt in fatu po is critèrius chi sighint:

  1. In Germània is diferèntzias de salàriu intra de òminis e fèminas funt is prus bàscias de su G-20;
  2. In su Rennu Unìu is fèminas gosant de una acostida bona a su sistema de saludi, a sa politica e a su mundu de su traballu;
  3. In Austràlia podint fai contu de fèminas fortis chi ddas rapresentant in is deretus issoru;
  4. In Fràntzia su permissu po maternidadi (pagau) est de 16 cidas.

Po acabai poneus annotu in su fatu chi s’Itàlia in custa classifica ocupit su de otu logus cun defetus pertocant s’acostida a su traballu, sa pagu paridadi in famìlia. Mancari de is annus 40′ a oi s’Itàlia apat adelantau meda, is fèminas si depint tambeni acarai cun diferèntzias in su traballu, cun tassus de ocupada prus bàscius de is òminis, salàrius minoris, pagu cusideru po rolus de dirigidoras e, po is datus asuba de is abusus de is ùltimus annus, cumenti furriat nodiu s’ùltimu spriculu istitutzionali eures.

de Giovanna Dessì