Marco Marrosu a s’iscoberta de sa Groenlàndia. 

Dae sa calota polare a su mare. Is 240 Km de biàgiu de Marco Marrosu totu a solu.

Marco Marrosu in Groenlàndia

Ddi narant Marco Marrosu, est naturalista e istrutore in su Sucurru Alpinu e Ispeleològicu. Tra is amantiosos de su monte non tenet bisòngiu a beru de ddu presentare. De babbu tataresu e mama de Macumere, 45 istiàricas istudadas dae pagu. S’amore pro sa roca, imbetzes, est unu fogu sacru chi non timet de èssere tudadu a suta de su chinisau. Atràidu giai a minore dae is artàrias e de is disafios de su monte, incumentzat a aparitzare imbragaduras cun cordas de cànapa paris cun is amigos de semper, tenende a maistru “Jonathan dimensione avventura”.

Sa chi naramus una sorte iscrita in is isteddos. Un’impunnada naturale, casi genètica, a s’apicada. Chi at a divenire su curriculum de unu tra is prus alpinistas abbistos e istimados. Dae sa truma de “Gli Intrepidi”, pitzocheddos ghiados dae su dìciu audes fortuna iuvat , a is prus  impresas ispantosas chi meressent mentovu, comente a is 226 bias noas de apicada isportiva e clàssica abertas in Sardigna, colende pro is fainas escursionìsticas in s’Itàlia de cabesusu cun is caminos in is Alpes Gràie, Apuane, Dolomiti, Monte Cervino e sa Traessada manna de s’Ìsula de Elba. E puru un’aventura foras dae su comunu in Califòrnia, in su 2003, in ue afrontat sa bia de apicada The Nose – in su muru de milli metros de El Capitan – paris cun su cumpàngiu e amigu de biàgiu Lorenzo Castaldi chi, pro s’ocasione e pro treulare sa cosa, remèdiat una fratura a sa camba dereta!

E in fines, s’impresa in Groenlàndia dae su 11 de austu a su primu de cabudanni. Sa bellesa de 240 km a pees, bastende·si a solu, dae sa calota polare a su mare, colende pro ghiaciajos, desertos de arena, rios, tundra, artziadas, e sa “passigiada” de 170 km de s’Artic Circle Trail.


Ant a èssere istados is 50 grados a s’umbra in Sardigna, o su disìgiu de andare semper prus a dae in antis a dd’ispìnghere finas a cussos logos chi sa gente comuna pensat comente a is làcanas de sa tziviltade? Tantu est e pagu importat. Tra su bisu e su bisòngiu de aventura, detzidet de partire pro esplorare unu logu antigu a beru pro sa geologia sua: “Bator  milliardos de annos, signìficat caminare in su passadu: cando est nàschida sa terra. In cue sunt isbarcados pòpulos medas, in cue ant mòvidu is passos issoro vichingos e eschimesos. Unu bisu”. Ma fintzas un’ammutadore: “Dae cando apo detzìdidu de partire, a solu, però… apo incumentzadu a bisare totu is notes un’ursu polare chi mi nche papaiat”.

Pro cumpàngios de biàgiu una mapa, una bùssola e una bèrtula de 24 kg “che a is tempos de sa traessada a pees de s’Islanda in su 1995” – nche tenet a pretzisare Marco Marrosu –  cun a intro isceti echipàgiu tènnicu, màndigos, conca e nèrvios firmos e comente a semper un’ispruinada abundosa de barra, coràgiu e traballu! E bastat. Nudda telefoneddu satellitare ne agiudu de su GPS.

S‘Artic Circle Trail.  In su tretu suo Marco Marrosu addòbiat, comente aiat giai istabilidu, isceti duos tzentros in ue ddoe istat gente: cussu dae ue partit, sa bidda de Kangerlussuaq, chi contat 500 ànimas, e cussu in ue lompet a s’agabbu, Sisimut, cun 6000  abitantes. Tocat a nàrrere puru chi in Groenlàndia  in totu sunt 30000 persones. Una de is tareas de importu de sa traessada sunt pròpiu is 170 km de s’Artic Circle Trail.Sende chi su caminu arriscat de isparèssere pro semper ca su guvernu groenlandesu diat bòlere mudare su caminu in una bia asfaltada  pro giùghere is turistas dae unu cabu a s’àteru.

Marco Marrosu duncas…vostè collàborat dae su 2015 cun s’Internacional Union for Conservation of Nature in calidade de espertu subra progetos de ecoturismo. In custu biàgiu at  adbobiadu a su tedescu Frieder Weisse, chi s’òcupat de su mantenimentu de s’Artic Circle Trail, e gherrat pro chi non bèngiat asfaltadu. Ite dd’at contadu in mèritu?

Emmo. In su biàgiu meu apo addobiadu a Frieder Weisse, tedescu chi istat in cue e tenet meda a coru sa sorte de s’Artic Circle Trail. In Groenlàndia s’est ammanniende, me is ùrtimos tempos, su “turismu de massa” chi batit richesa a lestru. A is turistas ddos portant in giru cun is quod in custu tretu in sa tundra, ammajadore de a veras.

Dae inoghe naschet s’idea de su Guvernu de collegare is duos tzentros, Sisimut cun Kangerlussuaq, cun una bia asfaltada. At a pàrrere giai unu problema mannu custu, ma a dolu mannu no est isceti custu.  Frieder m’at pedidu de leare annotos e rilievos in custu caminu, sende deo unu naturalista, pro ite ca in Groenlàndia esistet su fragellu mannu de su fogu: at a pòdere pàrrere assurdu, ma est una terra chi assimìgiat a sa Sardigna prus de cantu fatzat a immaginare. Su fogu caminant pro chilòmetros medas, ingurtende·si·nche sa tundra e faghende disacatos mannos a beru. Apo fatu is annotos pro documentare in cale istadu s’agatat terra, e finas a cale profundidade s’est brusiada, pro  chircare de cumprèndere si est possìbile chi sa tundra fatzat a torrare a formare.

E dae custos rilievos, ite nd’est essidu a pìgiu?

Apo fatu setziones, misuratziones e relatziones , e apo donadu totu a su tedescu. Sa Groenlàndia no est de seguru s’ambiente in ue so acostumadu a istudiare, ma ispero chi is annotos meos, is fotografias e is informatziones chi apo postu in pare siant ùtiles a chi nch’at a istudiare a pustis. Però apo pòdidu bìdere genias chi fiant naschende, e est possìbile chi siant genias chi tenent raighinas profundas meda, chi diant pòdere remplasare cussas de primu. No isco si nche potzat èssere una dinàmica de vegetatzione chi torret a giùghere a cussa originària. Un’àteru dannu est chi proet meda e de sighida: su pagu terrenu, astraadu a suta, cun custa abba, si no est amparadu dae sa vegetatzione, arriscat de si nche ispèrdere e a s’agabbu diat pòdere divenire fintzas roca.

Ite podimus fàghere pro èssere de agiudu?

Frieder, cun totu is persones chi addòbiat, faeddat de custu perìgulu, e mandat lìteras dae sa Groenlàndia e dae sa Germània pro chircare de firmare custa idea malàida. Bisòngiat chi totus si nde potzant sapire chi custa podet èssere una cosa faddida e perigulosa, chi podet fàghere unu disacatu mannu. Est unu caminu de 4500 annos. Est dae un’infinidade de tempus chi is pòpulos de mare trassant custu logu. Est duncas unu coladòrgiu istòricu, est s’istòria de sa terra e, in manera contemporànea est s’istòria de sa colonizatzione de unu logu. Tenet duncas un’ammaju dòpiu. A ddu tutelare no est isceti cosa chi pertocat is groenlandesos, ma dovere de totus.

De Claudia Mameli
Adatamentu in sardu de Manuela Ennas