Sa Catalùnnia finalmenti at a tenni unu guvernu. Sighit su percursu po s’indipendèntzia de sa Spagna

Artur Mas, su leader de sa coalitzioni indipendèntista de Catalùnnia chi at bintu is eletzionis de su 27 de donniasanti passau at lassau a su sìndigu de Girona Carles Puigdemont s’incàrrigu de fai una truma de guvernu. Is nùmerus nci funt.

Catalùnnia e indipendèntzia

Funt passaus prus de tres mesis de is ùrtimas eletzionis regionalis e finalmenti sa Catalùnnia at a tenni unu guvernu suu. Aici su processu po s’indipendèntzia at a podi sighiri. Est de sa dì pustis sa bìncida de is eletzionis de su 27 de donniasantu passau chi Artur Mas, giai Presidenti de sa Generalitat de sa Catalùnnia in sa legisladura passada e leader de su partidu indipendentista Convergència Democràtica, fiat circhendi de apariciai una truma de partidus po formai unu guvernu.

Su problema po Màs est stètiu chi Junts pel el sì (Unius po s’eja), sa coalitzioni indipendentista ghiada de issu, no at tentu – mancai po pagu – sa majoria assoluta de is votus. Aici po formai unu guvernu at dèpiu circai de fai un’alleantza cun un’àtera coalitzioni pitichedda, indipendentista de manca, sa CUP (Candidatura d’Unitat Popular). Ma sa CUP, mancai indipendentista issa e totu, at sèmpiri arrefudau de intrai in unu governu ghiau de Mas, chi no est òmini de manca ma conservadori, comenti est conservadori su partidu suu.

Su processu po s’indipendèntzia de sa Catalùnnia arriscàt de si firmai. Sena de sa possibilidadi de fai unu guvernu s’iat a essi dèpiu torrai a votai in martzu.

Aici iat a essi andau pèrdiu cantu fatu in su mesi de donniasantu passau cun sa risolutzioni votada de su Parlamentu catalanu. Una risolutzioni chi sonat comenti una dichiaratzioni d’indipendèntzia de sa Spagna, ca prebidit de inghitzai in Catalùnnia a fai leis pròprias po arribai in su tempus de 18 mesis a si separai paxi-paxi in manera unilaterali de Madrid.

Afaci de s’intransigèntzia de sa CUP Artur Mas no at pòtziu fai nudda e a sa fini s’est tirau agoa. Est de ariseu sa nova chi Mas at lassau a un’àteru òmini de su partidu suu, su sìndigu de Girona Carles Puigdemont, s’incàrrigu de circai de fai una truma de guvernu cun sa CUP, chi a custu puntu at nau eja.

Sa solutzioni de sa crisi in Catalùnnia, cun su pantàsima de sa separatzioni chi torrat a pillu in manera forti, at a depi obligai is partidus natzionalis spagnolus a arresolvi sa crisi polìtica natzionali.

Difatis, pustis is eletzionis de su 20 de su mesi de Idas passau sa Spagna est ancora sena de unu guvernu. Su Partidu Populari ghiau de Mariano Rajoi, chi at bintu is eletzionis, no at tentu un’arrennèscida aici manna de tenni is nùmerus po formai unu governu. Poita ca at bintu, eja, cun su 28% de is votus, ma apalas e acanta tenit is atèras fortzas polìticas, in unu scenàriu difìtzili meda. Su Partidu Sotzialista at pigau su 22,1% de is votus, ma s’arrennèscida manna dd’at tenta Podemos, su movimentu ghiau de Pablo Iglesias chi est contra a sa polìtica traditzionali e difitzilmenti s’at a ponni impari a calincunu àteru po formai unu guvernu. Aciungeus puru chi su de cuàturu partidu est Ciudadones, una fortza polìtica chi est nomingiada comenti su “Podemus de dereta” et su cuadru est craru. Comenti est craru chi est finiu, narat calincunu espertu, su bipartitismu de sa Spagna.In dònnia manera, a oi, nisciunu est arrennèsciu a fai unu guvernu.

Po sa beridadi s’est chistionau, giai a s’incràs de su votu, de “coalitzioni manna” cun Partidu Populari e Partidu Sotzialista chi s’iant a depi ponni impari, ma sa cosa est abarrada in su mundu de is ideas. Su Psoe no est cunvintu meda, ca in dònnia logu innui ant sighiu custa solutzioni, su segundu partidu nd’est bessiu mali meda – pensaus a sa Germània, innui s’SPD at pèrdiu cunsensu meda, o a s’Itàlia puru, innui su PDL est indiritura sparèssiu.

Certamenti imoi, cun Barcellona chi at a andai innantis po sa carrera sua, Madrid depit arresolvi is problemas de guvernabilidadi e PP e PSOE, chi funt aremigus de dònnia idea de indipendèntzia catalana, calincuna cosa dd’ant a depi fai, finas a si ponni impari. Eus a benni e biri.

de Massimiliano Meloni