Augùrius a Dylan Dog. S’Indagadori de s’amutadori fait trint’annus

Dylan Dog at fatu trint’annus su mesi de cabudanni passau. Trint’annus chi custu personàgiu, chi est prus de unu fumetu, at bìviu in manera stravanada.

Dylan Dog compie trent'anni

Unu fenòmenu chi at fatu nasci paragonis imbaratzantis et chi est stètiu argumentu de reflessionis chi pertocant sa filosofia sa psicologia e sa sociologia.

Nevròticu, ex arcolizau, vegetarianu, a diis interas scorau, s’Indagadori de s’amutadori ingendrau de Tiziano Sclavi, chi s’autori at bisau cun sa cara de Rupert Everett, in su 1985 at treulau sa sotziedadi italiana comenti una temporada.

A s’inghitzu s’horror e su splatter de Dylan Dog ant impentzamentau is assotzìus de babbus e mammas, chi timiant chi is is amutadoris e sa violèntzia fessint perigulosus po is fillus insoru. Su fumetu at finas insullau interrogatzionis in su parlamentu po ddu censurai.

Ma su pùblicu e sa crìtica ant cumprèndiu luegu chi apalas de su spreu e de is mostrus nci fiant àteras cosas. Nci fiat sa cotidianidadi, innui is amutadoris berus bessint a fora de una sotziedadi cìnica e buida, una sotziedadi sciusciada de su nichilismu, innui s’eroi est un’antieroi chi tenit finas problemas psicològicus, pruschetotu sunfrit de scoramentu, sa maladia scuriosa de Dylan.

Poita ca Dylan Dog non est unu fumetu horror ma est unu fumetu filosòficu.

Sclavi at imbentau unu mundu complicau, chi po mori de paristòrias chi pertocant sanguini e mostrus chistionat de sa conditzioni umana cun sensibilidadi poètica e filosòfica chi pagus scridoris tenint.

Po mori de unu giogu fitianu de citatzionis e de riferimentus a su cìnema, a sa poesia, a sa mùsica, a sa literadura, a sa cultura populari, Sclavi piscat cun totu e duas is manus de cussa cosa chi podeus tzerriai, a sa manera de Jung, imaginàriu colletivu.

De s’Indagadori de s’Amutadori ant chistionau e scritu in medas. Finas Umberto Eco at bòfiu cumprendi is arrexonis de s’arrennèscida sua. Po s’autori de “Su nòmini de s’arrosa” custa arrexoni s’agatat, comenti po àterus personàgius famaus de sa literadura, in una cosa sèmplici: su mundu de Dylan podit essiri smuntau. In custa manera issu bolit nai chi in is paristòrias de Dylan Dog s’agatat unus cantu de elementus fissus, chi s’autori podit amesturai a s’infiniu.

Dylan si bistit sèmpiri in sa matessi manera (giacheta niedda, camisa arrùbia a fora de is jeans, in is peis una pariga de Clarks), est vegetarianu, no podit sunfriri sa tecnologia (no tenit telefoneddu ni computer, scriit finas cun una pinna de coca) po vetura tenit unu maggiolino bèciu targau DYD 666 (su nùmeru de su dimòniu) , est astèmiu (est stètiu arcolizau), est unu feminaxu (perou est innamorau de totu is fèminas chi fastigiat).

In sa vida editoriali sua Dylan Dog at atressau fasis diferentis s’una de s’àtera.

A s’inghitzu nci fiant paristòrias horror e splatter, cun mostrus e unu Dylan esistentzialista, pustis unu ciclu de paristòrias chi parint bisus fora de sa realidadi, pustis ancora arribat sa normalizatzioni, cun unu ciclu antiburghesu e de bonu sentidu.

In s’interis lompint àterus autoris. Sclavi scriit sèmperi prus pagu, finas a candu acabat de scriri pròpiu, s’assolat e diventat issu matessi unu misteru chi iat a podi essi un’indàgini de su personàgiu cosa sua. In su 2014, pustis annus chi sa sèrie arriscàt de divenni ripetitiva, nc’est una furriada bella . Sa diretzioni est afidada a Roberto Recchioni, un’autori contracurrenti (John Doe, Detective Dante, Orfani), chi sciumbullat su mundu de Dylan. S’aventura sighit.

de Massimiliano Meloni