Di Die. Sa Die de sa Sardigna diventat digitali

Di Die est unu progetu de s’Istitutu cumprensivu de Santu ‘Èngiu apitzus de sa Dì de sa Sardigna chi acapiat su stùdiu de sa stòria impari cun sa lìngua e s’impreu de is tecnologias noas.

Sa Die de sa Sardigna est Digitali

Sàbudu 29 de abrili in Sàrdara, festa manna po sa Die de sa Sardigna. In su Cineteatru comunali is studentis de s’Istitutu cumprensivu de Santu ‘Èngiu, chi incluit Santu ‘Èngiu e Sàrdara, ant presentau su traballu insoru apitzus de sa Die.

Unu traballu portau innantis in custa annualidadi àinturu de unu progetu de lìngua sarda ghiau de s’esperta Manuela Ennas impari a is professoras Rossana Boi e Roberta Loi. Sa cosa spantosa est pròpriu su resultau finali de su progetu, eus a nai una app totu in sardu, chi est a dispositzioni in su situ internet de sa scola e podit essi scarrigada luegu in totu is telefoneddus de su situ de sa scola.

Comenti a nau Manuela Ennas, custu scioberu dd’ant fatu poita cun is piciocheddus est diventau normali s’impreu de su sardu e custa normalidadi at amostau a is studentis chi su sardu comenti lìngua no tenit nudda de mancu de is àteras e duncas podit essi impreada in sa vida de dònnia dì. E sigumenti sa vida de dònnia dì est sèmpiri prus fata de ainas tecnològicas, est giustu chi su sardu impreit custas ainas sena de perunu complessu de inferiodidadi. Duncas, sa pensada est stètia cussa de fai una cosa chi totus potzant tenni in busciaca e po mori de su consulenti informaticu Matteo Sesselego est stètia fraigada custa app.

Sa presentada de s’app e de su traballu de is studentis est stètia pruschetotu s’ocasioni po apariciai una debata funduda apitzus de sa Die de Sa Sardigna.

In una sala prena – de studentis, de babbus e mammas, de curiosus – sa genti at sighiu sena peruna dificultadi is arrexonus, totus in sardu, de is piciocheddus e de is professoris. At ghiau s’atòbiu Manuela Ennas, chi at amostau s’app e at chistionau de su progetu. Is Sìndigus de Sàrdara e de S. Èngiu ant bòfiu saludai e torrai gràtzias a sa scola po cussu chi est faendi po su stùdiu de s’identidadi e de sa cultura de sa Sardigna.

Is studentis ant lìgiu calincunu testu liau de s’app e aici ant torrau a percurri is acadèssius e is arrexonis chi iant portau a sa bogada de is piemontesus in su 1794. Una bella relata stòrica dd’at fata su Professori Francesco Casula, in su sardu suu de Ollolai, aciapendi s’atentzioni de is studentis chi dd’ant fatu unu muntoni de preguntas.

Una presèntzia de importu mannu est stètia cussa de s’Assessori regionali de s’Istruzioni Pùblica Giuseppe Dessena chi at bòfiu issu e totu pigai parti a s’atòbiu candu dd’at scìpiu po mori de Facebook. At chistionau, fintzas in sardu, de s’importu de sa Die de sa Sardigna e at testimongiau s’atentzioni de s’Assessorau suu – issu est Assessori de pagu tempus – po sa scola, po sa cultura e finas po sa lìngua sarda mancai is dificultadis finantziàrias chi sa Regioni est bivendu oindì. At torrau gràtzias po primu a is studentis po su traballu bellu chi ant fatu, pustis a is professoris e a sa scola poita ant scipiu impreai in manera profetosa su finantziamentu regionali chi at permìtiu de fai partiri custu progetu. Cussu chi dd’est pràxiu de prus, e chi pensat chi siat sa cosa prus de importu de custu traballu, est chi si siat pòtziu acapiai su stùdiu de sa stòria impari cun sa lìngua e s’impreu de is tecnologias noas. Po issu custu est un’ esèmpiu nodiu de progetatzioni culturali e scolàstica.

At serrau s’atòbiu sa dirigidora scolàstica Susanna Onnis chi at nau cantu sa scola sua est atenta a totu is ocasionis de crèscida culturali e educativa po is piciocheddus, amitendi chi fai progetatzioni est una cosa fatigosa meda, ma faendi notai chi diis comenti custa torrant a pagai de totu sa fatiga chi nci bolit a traballai po s’educatzioni de is generatzionis noas.

de Masimiliano Meloni