Circa Istat. S’integrazioni scolàstica de is immigraus in Itàlia

Sa circa Istat apitzus de is immigraus de segunda generatzioni 2015 fait bessiri a pillu is dificultadis ma is arresultaus puru de s’integratzioni scolàstica e sotziali.

S’integratzioni scolàstica de is immigraus

S’Istat at pubricau is arresultaus de sa circa 2015 apitzus de s’integratzioni scolàstica de is immigraus de “segunda generatzioni” in Itàlia, est a nai de cussus chi funt nàscius in Itàlia de babbus e mammas immigraus o chi nci funt arribaus de pipius.

In is scolas segundàrias de primu gradu is scientis immigraus funt 148 milla, in cussas de segundu gradu 157 milla. Intra de issus su 30,4% est nàsciu in Itàlia, su 23,5% est arribau prima de is ses annus, su 26,2% est arribau in Itàlia intra de is ses e de is dexi annus e su 19,9% est lòmpiu candu teniat prus de 11 annus.

Is scientis immigraus andant prus mali a scola de is italianus. Difatis is italianus chi no funt stètius promòvius po una o prus de una borta funt su 14,3%, cunfrontas a is immigraus chi funt su 27,7% de su totali (po su chi pertocat sa Sardìnnia, sa percentuali est pagu pagu prus bàscia, est a nai su 27,3%). Tocat a nai puru chi cussus nàscius in Itàlia andant prus beni de cussus chi no funt nàscius in Itàlia. Intra de is primus, cussus chi ant dèpiu arrepiti s’annu scolàsticu assumancus una borta funt su 18,7%, intra de is segundus sa percentuali est de su 24,2%.

Soventi sa scola est su logu sotziali innui is immigraus atòbiant sa cultura de su pòpulu chi ddus arrecit, agatendi referimentus diferentis de cussus chi ant imparau in is famìllias insoru. Sa scola favoressit sa nàscida de amistadi cun is cumpàngius chi tenint sa pròpria edadi.

Ma innoi puru si registrat una diferèntzia intra de is scientis italianus e de cussus immigraus. In sa scola segundària de primu gradu sceti su 9,3% de is italianus no frecuentat is cumpàngius a fora de s’oràriu scolàsticu. Sa percentuali de is immigraus crescit a su 21,6%. In is scolas superioris sa diferèntzia est prus pagu (26% contras a 18,5%). Pighendi totus is scolas, mèdias e superioris, s’86,2% de is scientis immigraus narant chi frecuentant is cumpàngius italianus. In Sardìnnia custa percentuali est prus arta (93,1%).

Is piciocus immigraus s’agatant in una conditzioni culturali stramma, a mesania de s’Itàlia e de su stadu de is babbus e de is mammas. Cussus chi si bisant italianus funt casi su 38%, cussus chi si bisant stràngius su 33%. Su 29% no sciit arrespundi a sa pregunta. In Sardìnnia su 39,4% si bisat italianu, duncas una percentuali unu pagu prus arta de cussa italiana. Is originàrius de s’Àsia e de s’Amèrica de giossu funt cussus chi si bisant prus stràngius. Is europeus e is marochinus cussus chi si bisant prus italianus. A mannus, sceti su 31,6% iat a bolli bivi in Italia.

de Massimiliano Meloni