Su bilinguismu e sa chistioni sudtirolesa

Sa chistioni de su bilinguismu in Artu-Àdigi est andada impari a sa batalla po s’autodetzidura de sa minoria ènniga tedesca

Bilinguismu SüdTirol

Sa chistioni de su bilinguismu in Itàlia est acapiada a sa chistioni de su ponni in efetu s’artìculu 6 de sa Costitutzioni. Finsas a imoi podeus chistionai de bilinguismu perfetu po tres arrealidadis regionalis sceti: Baddi de Aosta, Trentinu-Artu Àdigi e Friuli Venètzia-Giùlia. Duncas po chini chistionat su frantzesu, su tedescu e su slovenu me in is tres regionis autonomas numenadas a primìtziu. Bieus imoi comenti sa chistioni de s’amparu de sa lìngua tedesca in Artu-Adigi est andada impari a sa batalla po s’autodetzidura de sa minoria ènniga tedesca apustis de sa Segundu Gherra Mundiali.

In sa cunferèntzia de Parigi de su 1919 is stadus bincidoris de sa Gherra Manna iant donau un’arrogu de su Tirolu a s’Itàlia e de insandus is italianus ant cumentzau a ddu tzerriai «Alto Adige» (mancai fessit un’arrogu de Tirolu austriacu). Asuta de su fascismu, Benito Mussolini iat cumentzau a fai aproillai ingunis unus cantu italianus pruschetotu in Bolzano po circai de fai bessiri prus forti is italianus. Su fascismu iat circau de burrai amarolla sa lìngua tedesca de sa Scola italiana e de s’aministradura pùbrica de s’Artu Adigi. Is tedescus iant cumentzau a si chesciai e finsas in Austria is polìticus no fiat prexaus meda de totu custa cosa. Su Senadori Ettore Tolomei autori de sa toponomàstica italiana in Artu Àdigi iat finsas proibiu s’imperu ofitziali de su tedescu ca de insandus ddu iant arrenconau in domu. Famau meda in cussu tempus su fueddu tedescu «Katakombendeutsch» (poita is tedescus ddu podiant chistionai in domu sceti).

Est pretzisu a arregordai Michael Gamper su predi missionàriu tirolesu nàsciu in SüdTirol in su 1885 e grandu simpatidori de s’eroi tirolesu Andrea Hofer (su chi iat batallau contras a is giacobinus frantzesus). A Gamper ddu faint dirigidori de su giorronali in lìngua tedesca SüdTirol Volksbote imprentau de sa domu editora catòlica «Tyrolia». A sighiri Gamper pigat a dirigi finsas sa domu editora matessi mudendi su nòmini suu in «Athesia» po nexi de su proibitzionismu fascista chi no bolit s’imperu de sa lìngua tedesca. In s’interis Ettore Tolomei senadori fascista presentat su progetu de italianisadura de su SüdTirol impari a sa reforma scolàstica de Giovanni Gentile: is fascistas italianus ndi bogant su tedescu de is scolas de su Südtirol.

Lòmpius a custu puntu is tedescus cumentzant s’arresistèntzia contras a s’italianisadura de sa regioni. Gamper ndi stantàrgiat is «katakonbenschulen» o «geheimschulen» (scolas segretas) aundi agataus Angela Nikoletti sa maista de scola e aundi si imparat su tedescu cun s’abecedàriu e su catechismu. Apustis de sa serrada de su giorronali in lìngua tedesca «Der Landsmann» in su 1925 po nexi de su regimi fascista, Gamper detzidit de intendi su Vaticanu e de pregontai a Pio XI su Papa de podi aberri un’àteru giorronali in tedescu chi ddi nant «Dolomiten» (e chi est imprentau oindii puru).

In su 1939 s’Itàlia e sa Germània si ponint deacòrdiu apitzus de su SüdTirol: sa comunidadi catòlica sudtirolesa si partzit in duus, a una parti is chi bolint abarrai cun s’Itàlia («Dableiber») e a s’àtera is chi bolint andai cun sa Germània nazista («Optanten»). Gamper no bolit sa partzidura: preferrit a abarrai cun s’Itàlia (mancai s’Itàlia apat burrau su tedescu). A s’acabu perou sa majoria abarrat in SüdTirol. E in su 1943, sciusciau su fascismu, sa Germània si-ndi pigat su SüdTirol e medas sudtirolesus contras-nazistas benint impresonaus in is campus de sa Germània. Hitler si-dda pigat contras a is malàdius, is màrturus e is inimigus polìticus. In s’interis Gamper (giai de su 1940) fait connosci a su mundu su chi est sutzedendi in SüdTirol e in is àterus logus de su Reich: malàdius e màrturus benint bocius po sa chistioni de sa limpiesa de su sànguni e de s’arratza tedesca (AktzionT4). Hitler e sa Gestapo circant de ddu impresonai e issu arrennescit a si-ndi furiri in Firenze.

Apustis de sa Segundu Gherra Mundiali Gamper torrat in SüdTirol po dirigi su Dolomiten e sa domu editora Athenia, cumbatendi po sa defensa de is deretus de su pòpulu sudtirolesu.
A s’acabu de sa gherra su Südtirol torrat a fai parti de s’Itàlia ma nci at sèmpiri su problema de sa lìngua tedesca burrada e de un’autonomia no arreconnota. In su 1946 s’Itàlia si ponit deacòrdiu cun s’Austria po cuntzedi s’autonomia e su bilinguismu perfetu cun s’Acòrdiu de Gasperi-Gruber (chi perou abarrat chena essi aplicau).

Is sudtirolesus bolint amarolla torrai cun s’Austria opuru otenni un’Autonomia cun d-unu statudu e su bilinguismu perfetu. Est duncas in su 1956 chi cumentzat sa gherrìllia sudtirolesa po s’Autonomia e s’àplicu de s’Acòrdiu De Gasperi-Gruber.

Su primu a si movi est s’imprentadori de su giorronali «Dolomiten» chi ddi nant Hans Stieler chi stantàrgiat una truma de partisanus sudtirolesus cumentzendi a ponni is bombas. A s’acabu perou is piciocus de Stieler benint aciapaus e impresonaus luegus. Ma s’avolotu sighit a andai ainnantis e sèmpiri in su 1956 cumentzat sa gherrìllia de su BAS («Befreiungsauschuss Südtirol») de Franz Kerschbaumer. Custa truma arrennescit finsas a fai sartiai sa losa de Ettore Tolomei e sa domu cosa sua e a sighiri sa stadua de Mussolini. Su prus famau in custas atzionis est su patriotu Georg Klotz chi impari a is piciocus de su BIB (Bergisel bund) ponit is bombas de su primu de Làmpadas de su 1961, dii connota che a «Feurnacht» in tedescu, est a nai sa noti de is fogus.

Ma s’Itàlia no abarrat firma a castiai cusas cosas e in s’interis nci mandat s’esertzitu po aciapai is patriotus sudtirolesus. A is sudtirolesus si aciungint finsas Nou-nazistas de s’Austria e de sa Germània, ma Klotz no est prexau de custu amesturu de chistionis e ideas polìticas ca a issu interessat o a torrai cun s’Austria opuru a otenni su Statudu de Autonomia cun s’arreconnoscimentu de su bilinguismu perfetu. Po no essi aciapau de is sordaus italianus chi ddi ant postu agoa unu austriacu bèndiu a is italianus po ddu bociri, Klotz arrennescit a si-ndi fuiri in Austria aundi perou detzidit de acabai cun s’imperu de is armas. A s’acabu Itàlia e Austria si ponint deacòrdiu po donai a s’Artu-Adigi/Südtirol unu statudu autonomu chi fait a nai ca est su mellus chi teneus aìnturu de is làcanas de su Stadu italianu.

Ma sa batalla no est tambeni acabada: partidus che a SVP e a SüdTiroler Freiheit sighint de manera democràtica sa batalla po lompi a unu referendum po s’austodetzidura de su SüdTirol. Incapas sighendi su mòlliu scotzesu e britànnicu Eva Klotz sa cunsillera regionali sudtirolesa filla de Georg at nau ca si iat a podi fai in su 2016.

de Massimo Madrigale