Cunferèntzia regionali de sa lìngua sarda: “Sardu e benidore, Sardu est benidore”

Apariciada de s’Assessorau de sa Cultura de sa RAS, sa Cunferèntzia regionali de sa lìngua sarda est torrada pustis de calincunu annu de farta sàbudu 25 de donniasantu in Nùgoro. Atentzioni manna po sa scola e is mèdias nous.

Cunferèntzia regionali de sa lìngua sarda

Operadoris e studiosus de lìngua sarda, polìticus, amantiosus de su sardu: totus a Nùgoro sàbudu 25 de donniasantu in sa biblioteca Satta po sa Cunferèntzia regionali de sa lìngua sarda titulada “Sardu e benidore, Sardu est benidore”. S’atòbiu, apariciau de s’Assessorau de sa Cultura de sa RAS ghiau de Giuseppe Dessena, est torrau pustis de calincunu annu de farta in su sinnu de un’interessu torrau a nou de parti de sa Regioni apitzus de s’allega, lassada a parti me is ùrtimus annus.

“Sa prioridadi est cussa de cumprendi comenti traballai po donai unu benidori a sa lìngua nostra, chi est su resùmini de s’identidadi e de sa traditzioni nostras. Comenti Regioni seus portendi a innantis unus cantu de progetus in lìngua sarda cun scolas e Universidadis” at nau s’Assessori Dessena in aberrimentu de is traballus de sa Cunferèntzia regionali. S’Assessori at marcau is sfortzus de sa Giunta regionali me is annus 2015-2017 e at allistau su dinai impreau po s’amparu e sa promotzioni de sa lìngua sarda me is mèdias – 5 millionis e 330 milla èuros -.

In sa Cunferèntzia regionali is reladoris ant arrexonau cun profetu, faendi benni a pillu cosas de importu. S’espertu de programmatzioni linguìstica Vittorio Dell’Aquila at fatu esèmpius nodius de esperièntzias de amparu de lìnguas de minoria in Europa, faendi arrexonai finas apitzus de is concetus de minoria e sbantaxu, chi tocat sèmpiri a ponni in relatzioni cun àteras cosas e aìnturu de unu contestu.

Àterus interventus ant postu in relata is dinàmicas de sa lìngua aìnturu de is processus de comunicatzioni po mori de is mèdias, traditzionalis e no. Anna Maria Mazzei, giornalista RAI de sa redatzioni regionali de su Trentino-Alto Adige, at illustrau sa realidadi de su servìtziu pùblicu reservau a sa minoria ladina (nimancu 20.000 personas), cun una redatzioni in lìngua ladina e unu palinsestu dedicau.

Tore Cubeddu de Eja Tv at arrexonau in manera crìtica apitzus de is finantziamentus regionalis po is mèdias, preguntendi continuidadi de parti de sa Regioni e pruschetotu premialidadi po sa calidadi de is propostas finantziadas. Manuela Ennas de Boxis at fatu un’arrexonada apitzus de sa lìngua e de is mèdias nous, acapiendi s’atentzioni de is studentis chi fiant liendi parti a s’atòbiu. Su mundu de is operadoris linguìsticus dd’at rapresentau Alessandro Biolla, chi at illustrau ainas de profetu po fai connosci sa lìngua in sa pràtica de donnia dì.

A merì is traballus de sa Cunferèntzia regionali de sa lìngua sarda funt sighius cun unu dibatu interessanti, moderau de su giornalista Luciano Piras. A su dibatu ant liau parti s’Assessori Dessena, su consilleri regionali Paolo Zedda, chi at marcau po primu sa proposta de lei apitzus de sa lìngua sarda chi in custas diis est posta a s’atentzioni de su Consillu regionali, su vice Presidenti de su Consillu matessi Eugenio Lai, is espertus de lìngua sarda Diego Corraine e Antonello Garau.

Is arrexonus ant marcau s’abbisòngiu de una strategia cumpartzida de amparu de sa lìngua, in totu is sentidus suus, e sa necessidadi de intervenni in manera funduda po su chi pertocat sa scola e sa comunicatzioni. Sa dibata intra de standard e de variantis po totus est stètia arrexoni de spartziduras dannosas. Oi custa dibata tocat a si dda lassai a palas, in unu progetu cumpartziu de coesistèntzia e no de esclusioni, mancai nci siat s’abbisòngiu istitutzionali de una norma ortogràfica cumuni.

Una dì de traballu profetosu custa de sa Cunferèntzia regionali. S’ispera de totus est chi sa cosa no acabbit innoi, e chi a is fueddus potzant sighiri fainas concretas. Po immoi est giai una cosa nodida chi s’Assessori Dessena apat giai fatu sciri chi at a apariciai luegus un’àteru atòbiu in Tàtari.

de Massimiliano Meloni