Sa bidda de Santu ‘Èngiu

Una mirada apitzus de sa bidda de Santu Èngiu, centru giogràficu de sa prana de su Campidanu de Mesu.

Sa bidda de Santu Èngiu

Santu ‘Èngiu, tzitadina chi contat oi 8.811 abitantis, occupat su centru giogràficu de sa prana de su Campidanu de Mesu. Bidda storicamenti de messajus, in su Noixentus at acrobau a is traballus in su sartu su cummèrciu e s’indùstria, cun s’obertura in su 1932 de sa locali Funderia de prumu (annomingiada su scallatòriu), una de is prus manna in Itàlia chi, mancai impiticada, est funtzionendi ancora.

Santu ‘Èngiu s’agatat a mesu tretu intra de Casteddu e Aristanis e si ddoi lompit fatzilmenti percurrendi sa SS 131 o cun is Ferrovias de su Stadu. Sa statzioni noa, oberta in su 2007, rapresentat unu centru “intermodale” de importu e arremprasat sa statzioni bècia chi s’agatàt de su 1880 in s’àtera parti de sa bidda. Oi puru, comenti in su passau, sa statzioni arresurtat èssi una de is prus trastigiadas de totu sa Sardìnnia.

Su nòmini de Santu ‘Èngiu est acapiau puru a su Spidali de Nosta Sennora de Bonària. Pesau a sa fini de is annus cincuanta de is Fatebenefratelli, su spidali est unu centru de importu po totu su territòriu cun prus de 200 letus po is malàdius e s’agiudu de modernas tecnologias mèigas. De unu alladiamentu de su spidali si ndi chistionat giai de annus meda, e imoi parit chi siat acanta de biri sa luxi.

Su territòriu de Santu ‘Èngiu arresurtat abitau giai in s’edadi preistòrica e in s’àrea aingìriu de sa bidda ant agatau testimoniantzas de edadi pùnica e romana.

Su logu innui est nàsciu su primu nùcleu de domus ddi narànt “Nurazzaddu” e sceti in su sèculu Catòdixi su burgu nd’at pigau su nòmini atuali de sa crèsia cunsagrada a Santu ‘Èngiu Martiri , fraigada in cussus annus etotu.

In su Mesu Evu sa bidda faiat parti de su distretu amministrativu de Bonorzuli, in su giudicau de Arbarèe. S’importu de Santu ‘Èngiu  in edadi giudicali ddu podeus averiguai gràtzias a sa presèntzia de is màginis de Lionora e de sa famìllia sua sculpidas in s’absidi de sa crèsia. Pustis, asuta de is aragonesus, sa bidda s’est ammanniada aingìriu de sa crèsia noa de Santa Crà (XV sec.).

Un’àtera cosa de arremmonai est su Guventu de Santa Luxia. Fraigadu in su sèculu Noi de is mònacus de s’òrdini de Santu Basìliu, chi praticànt su ritu ortodossu, ammostat testimoniantzas de edadi bizantina. Alladiau de is Benedetinus, lòmpius faci a s’annu milli a pustis de is Basilianus, est passau in manus de is Franciscanus a s’acabu de su sèculu Sexi.

de Boxis