Sa Crèsia de Santu Lusciori Màrtiri in Nuràminis

Sa crèsia in su sartu de Santu Lusciori Màrtiri s’agatat in un’àrea birdi incungiada acanta de sa bidda de Nuràminis.

Sa crèsia de Santu Lusciori

Is sartus de totu sa Sardìnnia allogant in mesu a su birdi scusòrgius de architetura religiosa, chi funt totus cussas crèsias, mannas e piticas, antigas meda o prus noas, medas bortas ùnicu arrastu chi abarrat de is biddixeddas medievalis chi unu tempus ddas ant strangiadas. De importu mannu fintzas po sa stima chi is fidelis tenint po su cultu de is santus chi in issas funt alabaus.

Sa cresiedda in su sartu de Santu Lusciori Màrtiri in localidadi Nuracesus, atesu mancu 2 chilòmetrus de sa bidda de Nuràminis, s’agatat in un’àrea birdi incungiada tenta beni meda. No si sciit precisu candu ndi dd’ant pesada ca no ddoi funt documentus scritus chi ddu nerint craru craru. Is primus paperis chi ndi chistionant funt de su 1651 e duncas si pensat chi sa crèsia in cussu tempus ddoi fessit giai.

Est cosa probàbili meda perou chi sa crèsia chi bieus oi, in stili gòticu-aragonesu, dd’apant torrada a pesai apitzus de una crèsia romànica de su de XII sèculus, e custa puru depiat èssiri pesada a pitzus de unu edifìtziu prus antigu ancora.

Sa sagristia e sa lolla de ananti ddas ant aciuntas in su 1780. Sa crèsia de Santu Lusciori tenit una navada sceti de froma retangulari cun crabetura a intrajaduras de linna e incannitzau, chi agataus fintzas in sa lolla ananti e in sa sagristia, e a parti de foras est imbussada cun tèulas. Su pomentu aintru tenit arregiolas de terracota e a parti de foras, asuta de sa lolla, est cuncordau cun pedra de arriu. Si imbucat de parti de sa lolla po mesu de tres arcadas, sa de mesu est sa prus manna. Sa cresiedda tenit unu campanili a vela chi est s’ùnicu logu innui si bint is matonis de pedra chi no funt cuaus cun s’arrebussu. In s’afaciada, in s’incroamentu asuba de su portali ddoi at una cruxi e is consolas si incrubant faci a aintru. In su stanti de manca de su portali meridionali ddoi agataus su chi iat a parri un’arrastu de pei de unu pellegrinu, chi iat a podi èssiri sa “frima” de unu fideli po testimongiai cumenti at fatu su pelegrinàgiu innias. Aintru, sa crèsia est giai sbuida, foras de duus frunimentus. A parti dereta intrendi ddoi agataus una pica de s’acuasanta datada a su de XVII sèculus, de importu mannu po cumenti est cuncordada. Aintru de su bacili ddoi agataus sa fegura de Santu Pedru e custu si fait pensai ca ndi podit benni pròpiu de sa crèsia parrochiali de sa bidda, intitulada a issu. Su pei de sa pica de s’acuasanta est decorau cun sìmbulus de sa purificatzioni po mesu de s’àcua e duncas s’arrelatat a su batiari. A su muru de su presbitèriu est acotzau s’altari de linna, pintau po ddu fai parri fatu de màrmuri. Custu est datàbili a s’acabu de su 1600. Santu Lusciori cumparit bistiu de sordau e cun unu manteddu arrùbiu, a braba e cun sa corona de glòria. In is manus apoderat una prama, sìmbulu de su martìriu e unu lìburu serrau. Su santu s’afestat in Austu (impari a Cesellu e Camerinu, duus piciocheddus chi fiant mortus impari a issu in su 304 p.C.) chi cumparint in sa stàtua manna allogada in sa parrochiali: su 20 s’acumpàngiat su santu in prucessioni de sa crèsia parrochiali a sa crèsia in su sartu, su 21 torrat a bidda e su 22 s’afestat in prucessioni aintru de sa bidda.

                          de Carla Asunis