It’est sutzèdiu s’annu passau

Su resumu de is novas prus de importu de su 2015

Pìndulas 2015
  • 7 gennàrgiu. Degòlliu in Parigi in sa redatzioni de su giornali satìricu Charlie Hebdo, su giornali chi iat publicau is disènnius a pitzus de Maometto. Duus òminis intrant in redatzioni in su mentris chi ddoi est un’atòbiu e bocint 12 personas. Pustis si-nci fuint in vetura. Ant a essi firmaus e bocius in una batalla cun sa politzia aingìriu de sa citadi de Reims duas diis pustis. Is terroristas, chi a cantu parit funt acapiaus a Al Qaeda, funt duus fradis francu-algerinus. Ma s’amutadori po sa Frantza no acabat cun sa bocidura de is duus islamistas. Pustis un’àtera pariga de diis un’àteru terrorista, de sa matessi truma de is duus fradis, tenit presoneris is clientis de unu supermercau ebràicu e bocit 4 personas antis de essi bociu issu e totu. In su mundu partit una gara de solidariedadi po su pòpulu frantzesu cun su slogan “Je suis Charlie”.
  • 18 martzu. Una truma de terroristas bòcit 24 personas in su museu natzionali de su Bardo, in Tùnisi. Is mortus funt pruschetotu turistas ocidentalis lòmpius in Tunisia cun duas navis de Crociera. Intra de is vitimas puru cuàturu italianus. Is terroristas funt stètius bocius de is fortzas specialis. S’atentau est stètiu rivendicau de s’Isis.
  • 24 martzu. Un’areoplanu de sa cumpangia tedesca German Wings – de sa truma Lufthansa – chi fiat partiu de Barcellona po andai a Dusseldorf, arruit asuba de is montis de is Alpis in Frantza. Morrint totus is 150 personas chi ddoi fiant aìnturu. Sa cosa fait pensai luegu a un’atentau terrorìsticu. Ma candu agatant sa scàtula niedda sa beridadi ndi bessit a pillu. Su segundu pilota, chi teniat problemas a conca e timiat de perdi su traballu, s’est serrau in cabina lassendi a foras su comandanti e at fatu arrui s’aeroplanu de propòsitu.
  • De su mesi de aprili sa tragèdia de is emigrantis chi circant de lompi in Europa est foras de dònnia controllu. S’Europa cumprendit chi no est unu problema sceti de s’Itàlia. Is migrantis si-nci fuint de sa gherra e arribant de sa Sìria, de s’Iraq, de s’Afghanistan, de s’Àfrica. No nci funt sceti is barconis càrrigus de genti chi partint de su Nord Àfrica po ddus portai in Italia. Imoi is carreras noas de s’emigratzioni inghitzant in Turchia. Fiotus de genti chi circant de arribai a pei in Europa, pruschetotu in Gèrmania trassendi sa Romania, sa Sèrbia, sa Slovènia, s’Ungheria. Est unu muntoni de genti disisperada – si timit s’arribu de millionis de personas in is annus imbenientis -. Soventi benint firmaus in is làcanas de is istadus, chi circant de no ddus fai intrai . In medas morrint in su viàgiu, pruschetotu in mari. At a fai su gìru de su mundu sa stòria de Aylan, su pipiu sirianu de tres annus mortu in mari. Su corpus sena de vida de Aylan est stètiu fotografau in d-una plaja de sa Turchia, parriat dormendi. Una fotografia chi est stètia capatzi de movi is cuscièntzias prus de milla fueddus.
  • Su primu de maju in Milano cumintzat s’Expò. S’inauguratzioni arribat pustis unu percussu traballosu meda, fatu de retardus, de garas d’arrendu contestadas e de averiguaduras de sa magistradura – nc’est stètiu unus cantu de arrestus po corrutzioni -. Timorosu de no arrennesci a lompi a s’inauguratzioni su Guvernu at dèpiu fai intervenni s’Autoridadi contra a sa corrutzioni. In medas timiant chi s’Expò no iat a essi arrennèsciu a partiri, calincunu ddu speràt puru. A sa fini at tentu un’arrenèscida manna, cun 21 millionis e mesu de visitadoris. Mancai sa cosa fessit partia mali: sa dì de s’inauguratzioni nci funt stètias manifestatzionis contra a s’Expò, cun is manifestantis chi ant postu a fundu asusu su centru de Milano. S’Expò est stètia puru un’oportunidadi manna po su premier Matteo Renzi chi at pòtziu arreciri òminis e fèminas de su scenàriu polìticu prus de importu de su mundu, chi funt benius a visitai s’espositzioni.
  • 26 de làmpadas. Unu terrorista armau de fosilli bocit 38 personas in d-unu resort in Tunisia, prima de essi bòciu de sa politzia. Arribau de su mari, at sparau contra is personas chi fiant pighendi su soli, in plaja. Is mortus funt totus turistas ocidentalis. Est su segundu atentau contra is turistas in Tunisia de s’inghitzu de s’annu. Is estremistas islàmicus bolint corpiri s’economia de sa Tunisia, innui su turismu est una parti de importu mannu.
  • In su mesi de làmpadas torrat a terra de su spàtziu Samantha Cristoforetti, annomingiada Astrosamantha, sa primu astronauta fèmina italiana. Cristoforetti est stètia in su spàtziu 200 diis in sa Statzioni Spatziali Internatzionali (ISS), record d’Europa e feminili. Samantha Cristoforetti est una scientziada famada e in sa Statzioni Spatziali at fatu esperimentus de importu mannu, ma is italianus dd’ant connota po is collegamentus televisivus chi dd’ant fata stimai po sa simpatia e s’afabilidadi. Su Presidenti Mattarella dd’at nomenada “Cavaliere di Gran Croce”, sa prus onorificèntzia manna de sa Repùbrica.
  • In is mesis de làmpadas e argiolas s’Europa parit lòmpia a unu bìviu. Est s’ora de sa tragèdia grega. In Grècia difatis, su partidu Syriza chi at bintu is eletzionis in gènnargiu et benit ghiau de Alexis Tsipras, guvernat una Natzioni in crisi, cun disimpreu mannu e poberesa chi crescit sèmpiri de prus, chi no arrènnescit a torrai su dinai chi is àterus Istadus dd’ant imprestau. Is istitutzionis europeas pregontant reformas econòmicas chi sa majoria de is Gregus no bolit. Tsipras e su partidu suu ant bintu is eletzionis poita ca funt contra a is arretzetas econòmicas de s’Europa, chi po issus ant ghetau sa Grècia in custa situatzioni. Partit una batalla cun is leaders europeus – pruschetotu cun sa Merkel de una parti e Tsipras e su ministru de s’Economia gregu Varoufakis de s’àtera. A sa fini Tsipras dètzidit de fai un referendum po pregonatai a is Gregus chi bolint sighiri issu o s’Europa. In cussa diis parit diaderus chi sa Grècia potzat bèssiri de s’Europa. Is bancas gregas funt serradas e is gregus circant de liai de is bancomat totu su chi tenint allogau in banca. Su Presidenti de sa Commissioni Europea pregontat a is gregus de votai contra a Tsipras. A su referendum bincit Tsipras. Perou sa Grècia no bessit de s’Europa e Tsipras acetatis conditzionis de s’Europa. Varoufakis si dimitit.
  • In su mesi de argiolas is Istadus Unius e Cuba, a pustis de prus de cincuanta annus, torrant a tenni relatzionis diplomàticas. Torrant a aberri s’ambasciada americana in L’Avana e cussa cubana in Washington. Est sa fini de s’embargu americanu contra a s’ìsula de Fidel Castro. Is cubanus faint festa, sperendi in d-una melloria de is conditzionis econòmicas insoru.
  • 12 de su mesi de capudanni. Sa tennista Flavia Pennetta bincit su US Open in New York. Est sa primu italiana a binci custa competitzioni, chi est una de cussas chi faint parti de su “Grande Slam” de su tennis. Sa cosa spantosa est chi s’àtera finalista fiat un’àtera italiana, Roberta Vinci. Pròpiu sa Vinci iat eliminau in semifinali sa favorèssia de su torneu e nùmeru unu de su mundu, Serena Williams. Pustis sa bìncida Flavia Pennetta at annuntziau su retiru suu ca bolit acabai de giogai.
  • Su 31 de su mesi de ledàmini un’areoplanu russu partiu de s’arioportu de Sharm el Sheik in Egitu, arruit in sa regioni egitziana de su Sinai. Morrint 234 personas, pruschetotu famìllias de turistas russus chi fiant torrendi a domu pustis una vacàntzia. No est craru de s’inghitzu chi sa nexi de sa tragèdia siat unu guastu o un’atentau terrorìsticu. Cun su passai de su tempus perou no nci funt prus dudas: a fai arrui s’areoplanu est stètia una bomba, duncas nc’est stètiu un’atentau terrorìsticu. Est de seguru un’arrespusta de s’Isis a s’interventu de sa Rùssia in Sìria contra a is anemigus de Assad.
  • 8 de su mesi de donniasantu. Su partidu de sa prèmiu Nobel po sa paxi Aung San Suu Kyi bincit is eletzionis in Birmània.
  • 13 de su mesi de donniasantu. Sa Frantza torrat asuta de su fogu de is terroristas. A is noi oras de merì, in su matessi tempus trumas de òminis armaus atacant ses logus diferentis de Parigi. Unu de issus circat de intrai in su Stade de France, innui est gioghendi sa natzionali frantzsesa de palloni contra a sa Germània. Sigumenti no arrenescit a intrai, si fait scopiai aingìriu de su stàdiu. Chi fessit intrau iat essi stètia una stragi ca in su stàdiu nci fiant 50 milla personas. Aìnturu nci fiat puru su Presidenti frantzesu Hollande. Pustis calincunu minutu àterus duus kamikaze si faint scopiai aingìriu de su stàdiu. In su matessi tempus àterus terroristas sparant contra sa genti chi est cenendi in su ristoranti Petit Cambodge, bocendi 15 personas e ingollendi-ndi 10. Pustis pagus minutus àterus òminis armaus sparant in su ristoranti La Belle Epoque e in su tzilleri La Bonne Bière: bocint 24 personas e ndi ingollint in manera grai 22. Pagu atesu nc’est un’àtera esplosioni: unu terrorista càrrigu de esplosivu si fait scopiai, custa borta po sorti manna no bocit a nemus. Ma no est ancora acabada. Sa cosa prus tràgica sutzedit in su Bataclan unu logu de concertus innui in cussu momentu funt sonendi is Eagles of Death Metal, una truma rock famada meda. Tres terroristas armaus e càrrigus d’esplosivu bòcint 89 personas e faint presoneris cussus chi no arrennescint a fui. Is fortzas specialis frantzesas ant a arrennesci a bociri unu terrorista, is àterus duus s’ant a fai scopiai.
  • S’8 de su mesi de Idas inghitzat su Giubileu de sa Misericòrdia bòfiu de Papa Franciscu.

de Massimiliano Meloni