It’est sutzèdiu cida passada. De su 23 a su 29 de ledàmini 2017

Su resumu de is novas prus de importu de cida passada po is giornalis

Pìndulas. 23 - 29 de ledàmini 2017
  • Referendum consultivu po s’autonomia in Vèneto e Lombardia: at bintu s’eja. Prexada sa Lega Nord, mancai in sa Lombardia ghiada de Maroni apat votau sceti su 40% de is eletoris. In Veneto invecis arrennèscida manna de su guvernadori Zaia, ca inguni at votau su 60% de is eletoris.
  • Cida de polèmicas mannas pustis sa bregùngia de sa maginedda de Anna Frank cun sa divisa de sa Roma spainada po befa de is tifosus de sa Làzio. In su turnu de aìnturu de cida in dònnia stàdiu de sèrie A is giogadoris ant lìgiu frasis liadas de su Diàriu de Anna Frank.
  • Su Senau at nau eja a sa lei eletorali noa, su “Rosatellum 2.0”. Su guvernu at dèpiu pònniri sa cunfiàntzia po 5 bortas. Ant votau no M5s, Mdp e Sinistra italiana. Protestas, pruschetotu de su M5S, aìnturu e a foras de su Parlamentu.
  • Pagu oras a pustis de s’aprovatzioni de sa lei eletorali, su Presidenti de su Senau Pietro Grasso, si nc’est bessiu de sa truma de su PD. Grasso, chi fiat contràriu a ponniri sa cunfiàntzia po votai sa lei, at nau chi no s’arreconnòsciit prus in su partidu.
  • Sa Corti europea de is diritus de is òminis at decretau chi in su 2001, in ocasioni de su G8 de Gènova, in sa caserma de Bolzaneto nc’est stètia tortura. Sa Corti at condannau s’Itàlia po is atzionis de is fortzas de s’òrdini e poita ca su Stadu no at spriculitau beni apitzus de ita fiat sutzèdiu.
  • Su Consillu regionali de sa Sardìnnia at nau eja a s’arreforma de sa retza de is spidalis, pustis unu mesi de discussionis. Immoi s’arreforma passat a su Ministeru de sa saludi chi dda depit valutai. S’arreforma prebidit unu smenguamentu de is postus letu et un’organizatzioni noa cun duus centrus “d’ecellèntzia” in totu sa Regioni (su Brotzu in Casteddu e su Santissima Trinità in Tàtari) e is àterus spidalis territorialis chi funt collegaus a custus duus.
  • De giòbia a domìnigu in Casteddu prus de 1100 delegaus de totu is diòcesis italianas ant pigau parti a sa Cida de is catòlicus italianus, unu de is atòbius prus de importu po sa Crèsia italiana. Me is localis de sa Fiera fiant presentis puru 80 pìscopus, a inghitzai de su presidenti e de su segretàriu generali de sa CEI, Bassetti e Galantino.
  • Crisi in Catalùnnia sèmpiri prus grai. S’Ispànnia annuddat s’autonomia de sa regioni, su premier ispanniolu Rajoi sciollit su Parlamentu catalanu e fissat is eletzionis po su mesi de idas chi benit. Su parlamentu catalanu votat s’indipendèntzia. Manifestatzionis in Barcellona a favori e contras s’indipendèntzia.
  • Su guvernu de su Kurdistan suspendit s’arresurtau de su referendum po s’indipendèntzia, bintu de s’eja. Me is ùrtimas diis curdus e irachenus iant inghitzau a si cumbati a pari, ca Baghdad no arreconnòsciit s’arresurtau de su referendum. Faci a su perìgulu de un’àtera gherra, su leader curdu Barzani circat de torrai a arrexonai cun s’Iraq.
  • S’Isis amelessat su Campionau de su mundu de palloni: in Internet ant spainau una maginedda de Messi chi prangit sànguini.

de Massimiliano Meloni