It’est sutzèdiu cida passada. De su 25 a su 31 de gennàrgiu

Su resumu de is novas prus de importu de cida passada po is giornalis

  • In Amèrica una scutulada de ni at firmau New York e Washington: annullaus 12 milla bòlidus d’arioplanu. Sa scutulada s’est lassada apalas 24 mortus e at fatu 850 millionis de dòllarus de dannus.
  • Sa Cumissioni Europea est pensendi de suspèndiri po duus annus s’acòrdiu de Shengen, chi permitit sa circolatzioni lìbera de is cosas e de is personas aìnturu de s’Unioni. Custa pensada iat a permiti a dònnia Stadu de firmai is disterraus in is làcanas insoru, ca s’Europa no arrenescit a agatai una solutzioni comuna. Sa cosa iat a essi una deruta po s’Europa Unida e apensamentat meda Stadus comenti a s’Itàlia e a sa Grècia, chi timint de essi invàdius de is disterraus.
  • Portogallo: su cunservadori Rebelo De Sousa at bintu is eletzionis e est stètiu elìgiu Presidenti.
  • Ispantu po su chi at detzìdiu su Parlamentu de sa Danimarca. De immoi a innantis su Stadu at a confiscai a is disterraus chi preguntat ospidàgiu su dinai e is cosas de valori po ddis fai sa vida finas a candu ant a agatai unu traballu. Sa Danimarca est unu de is prus Stadus arricus de s’Europa.
  • Vìsita de duas diis in Itàlia de su Presidenti de s’Iran Hassan Rohani, acumpangiau de imprendidoris e dirigentis de impresas pùbricas de s’Iran. Rohani at pigau parti a atòbius diplomàticus e comertzialis. Dd’ant arreciu Renzi, Mattarella e finas Papa Frantziscu in Vaticanu. De s’importu de sa vìsita si nd’est chistionau pagu, ca sa cosa chi at ingendrau polèmicas medas e finas pigaduras in giru in totu su mundu – in Iran puru – est stètia sa detzisioni de ammantai is stàtuas spollincas de su Museu Capitolino po no ofendi a Rohani.
  • Cida passada ant manifestau is sustenidoris de su ddl Cirinnà a pitzus de is unionis tzivilis. Custa cida est tocau a is contràrius a sa lei. Sàbudu 30 nc’est stètiu su “Family Day”, sa dì de sa famillia traditzionali, cun atòbius in totus is tzitadis italianas. In s’atòbiu de Roma in su Circo Màssimo parit chi nci fiant duus millionis de personas. Sa lei a pitzus de is unionis tzivilis partzit in duus s’opinioni pùbrica.
  • Sa Guàrdia de Finantza incurpat Google de no ai pagau 227 millionis de èuros de tassas in Itàlia.
  • Sa Procura de Nàpoli at abertu un’indàgini po evasioni fiscali a pitzus de dirigentis, giogadoris e procuradoris de is assòtzius de palloni de sèrie A e B. Intra de is indagaus nci funt Galliani, de Laurentis, Lotito, su fillu de Moggi, e is giogadoris Lavezzi e Crespo.
  • Crisi in su PD sardu, cun su segretàriu Soru chi no tenit prus una majoria chi ddu sustenit. Pustis duus cidas de avolotu s’ofitzialidadi de sa crisi nc’est stètia in un’àtobiu in Tramatza.
  • In duas diis nci funt stètius tres sbarcus de clandestinus in Sardìnnia, totus in su Sud. Is clandestinus ndi funt lòmpius de su nord Àfrica.
  • Su Consillu regionali at aprovau s’arreforma de is Entis localis sardus. Sparessint is cuàturu provìncias regionalis – giai annuddadas de unu Referendum in su 2012 – e nascit sa Tzitadi Metropolitana de Casteddu.

de Massimiliano Meloni