Su Testamentu Biològicu est lege

Su Senadu at naradu eja a sa lege a pitzu de su Testamentu Biològicu chi at a introduire su deretu a s'interrutzione de is terapias.

Su Testamentu Biològicu est lege

Sa lege a pitzu de su Testamentu Biològicu est istada aprovada dae su Senadu su 14 de mese de Idas, a pustis de tempus de ostrutzionismu, impedimentos e milli e milli emendamentos. Est colada cun 180 votos a favore, 71 contràrios e 6 astennidas, cun una majoria diferente de sa chi poderat su guvernu Gentiloni. Ant votadu a favore su Partidu Democràticu, su Movimentu 5 Isteddos, MDP, Sinistra Italiana-Possìbile. Mentras ant votadu contra carchi senadore catòlicu e un’ala manna de su tzentru-dereta: Fortza Itàlia, chi at lassadu però libertade de cussèntzia, Lega Nord e Alternativa Populare.

Sa lege a pitzu de su Testamentu Biològicu at a introduire, intro carchi lìmite, su deretu a s’interrutzione de is terapias, chi fintzas a como depiat colare in tribunale.

Sa die primu s’àula aiat aprovadu is oto artìculos chi assentant sa lege sena mudas cunforma a cantu votadu dae sa Càmera su 20 abrile coladu. Is emendamentos a su disinnu de lege fiant belle 3.000, presentados pro su prus dae Alternativa Populare e Lega Nord. Durante s’aprovatzione, in pratza Montecitòrio b’aiant rapresentantes de s’Assòtziu Luca Coscioni chi ant festadu paris cun àteros ativistas.

Sa lege a pitzu de su Testamentu Biològicu permitet – intro carchi lìmite – de espressare in antìtzipu cales tratamentos retzire cando si tenent maladias graves e cando ddos fàghere acabbare. Custa interrutzione podet èssere otenta cun is “disponimentos antitzipados de tratamentu” (DAT), unu documentu in ue faghet a indicare a cales terapias si bolet rinuntziare e a cales cunditziones, pro cando non si siat prus capassos de espressare unu preferu. Su malàidu podet fintzas pedire de èssere dormidu de sighida, aici de pòdere mòrrere sena sufrire. Su deretu a s’interrutzione de is terapias, fiat giai istadu otentu pro bia giurisprudentziale, est a nàrrere gràtzias a is sentèntzias de is tribunales ma immoe, pro lege, diat dèpere èssere possibile a totus.

A parre de is sustenidores de sa libertade de sèberu subra s’acabbu de sa vida, sa lege a pitzu de su Testamentu Biològicu lòmpida a su Senadu est bastante bona, mancari tèngiat aberturas diferentes a sa possibilidade chi is voluntades de su malàidu non bèngiant respetadas. Pro nàrrere est permìtidu a su dutore de si refudare de sighire is indicos de su malàidu o cussos de su DAT, si in casu mai siant istadas iscobertas terapias noas chi diant pòdere permìtere unu megioru de su malàidu. Ma unu mèdicu si podet refudare puru pro sentidos chi parent introduire sa possibilidade de un’ obietzione de cussèntzia.

de Manuela Ennas