Furore de John Steinbeck. Unu lìburu de atualidadi

Furore de John Steinbeck est unu romanzu de denùntzia sotziali, unu tzèrriu contra a s’ingiustìtzia innui agataus simbillàntzias medas cun is diis nostras.

Furore de John Steinbeck

Furore (The Grapes of Wrath su tìtulu originali) est bessiu in su 1936 e est stètiù luegu un’arrenèscida manna chi at fatu guadangiai a s’autori suu, John Steinbech, su prèmiu Pulitzer po sa narrativa.

Afriscu nodiu apitzus de s’Amèrica de s’Afrigimentu Mannu, Furore ponit in scena s’odissea de sa famìlia Joad, bogada de domu sua e obligada a lassai s’Oklahoma impari a àteras millena de personas.

In sa màrcia traballosa faci a sa Califòrnia, sa famìlia Joad pigat parti a unu disterru de manniori casi bìblicu, innui s’agatat sa trasformatzioni de una natzioni intera. S’atumbada cun sa terra promìtia, innui sa manorberia est sfrutada e pagada mali, est marigosa meda. Is disterraus sperimentant apitzus de sa peddi insoru su disprètziu po sa poberesa, chi est unu sinnu de disdoru chi no fait a si lassai a coa in manera simpli.

Scoberrint chi sa richesa nc’iat a essi po totus, chi s’industrializatzioni no lassessit sena de traballu unus cantu de genti e chi su fai de is ominis no fessit ghiau de su guadàngiu asuba de totu is cosas. “Sa terra est fèrtili, is fileras funt in òrdini, is truncus funt maciùcius, sa fruta est cota. E is pipius cun su scorbutu depint morri poita ca de un’aràngiu no s’arrenescit a ndi bogai guadàngiu. E a is uficialis sanitàrius tocat a scriri ‘mortu de fàmini’ poita ca sa roba de papai depit marciri, tocat a dda fai marciri”.

Romanzu de denùntzia, Furore in Itàlia est stètiu acòlliu cun favori de su fascismu, poita ca acusàt in profundidadi sa “plutocratzia borghesi americana”. In Amèrica invecis dd’ant bullau luegu comenti comunista e s’assòtziu de is messajus e unu niaxi de comitaus scolàsticus iant preguntau finas de nci ddu bogai de circulatzioni. Calincunu grupu de tzitadinus si fiat postu puru a dd’abruxai me is pratzas.

Chi in su segundu pustis gherra, tempus de prosperidadi noa po sa sotziedadi americana, Furore ddu podiant considerai superau poita fiat testimoniantza de unu mundu chi no esistiat prus, oindì est torrau de atualidadi in manera prepotenti. In custus tempus de migratzionis noas, de sfrutamentus fatus a nou, in tempus innui a is cunseguèntzias negativas de s’industrializatzioni ddas ant arremprasadas cussas de sa globalizatzioni, malas diadedurus issas puru, sa letzioni de sa famìlia Joad, pinnicada ma agiumai binta, est sèmpiri prus atuali.

de Massimiliano Meloni