Donald Trump. Is primus seti diis

Donald Trump no brullat, in sa primu cida de Presidenti de is Stadus Unius at fatu cumprendi chi su chi promitiat in campagna eletorali ddu boli fai diaderus.

Sa primu cida de Donald Trump

Sa campagna eletorali de Donald Trump est stètia diaderus ispantosa. Is nimigus ddu incurpànt de essi grezu, xenòfobu, populista, demagogu. Issu ddu faiat a posta, a ddus provocai sèmpiri de prus. Candu ddu incurpànt issu no si difendiat, ma ddis donàt arrexoni.

Comenti si siat, sa genti dd’at votau e su candidau prus strammu po sa cursa a sa Domu Bianca a sa fini est divènniu su de 45 Presidenti de is Stadus Unius. Una scossa po totus. A s’incras de is eletzionis po is nimigus de Donald Trump perou nci fiat una spera. Su Presidenti nou iat ai dèpiu fai is contus cun sa realidadi.

Is nimigus crediant chi issu s’iat a essi “normalizau” lassendi a perdi is sparadas de sa campagna eletorali. E invecis… Nc’est bòfia una cida sceti po amostai chi Donald Trump no tenit nisciuna gana de torrai agoa cunfrontu a cussu chi iat nau in campagna eletorali, e chi tenit s’idea de mantenni totus is promissas suas.

Bieus duncas ita at fatu in una cida sceti. Cenàbara 20 de gennàrgiu, 24 oras pustis s’apoderamentu, cun su primu provedimentu de Presidenti Trump at firmau un’òrdini esecutivu po nci sciusciai s’Obamacare, eus a nai s’arreforma sanitària chi Barack Obama iat fatu aprovai po resolvi su problema de millionis de citadinus chi depiant renuntziai a si curai poita ca no teniant un’asseguratzioni sanitària. Su provedimentu de Trump no est simbòlicu sceti, ca spingit is agentzias federalis a fai de totu “contra a is costus de s’Obamacare po stadus e indùstria sanitària”.

Sàbudu 21 de gennàrgiu est stètia sa dì de is protestas contra a Donald Trump. In Washington nc’est stètia sa màrcia de is fèminas, puru cun genti famada comenti Madonna in primu fila, e àteras protestas nci funt stètias in totu su mundu. Su cumentu de Trump, pagu spramau, est stètiu : “invecis de protestai immoi poita no eis votau?”.

Domìnigu 22 de gennàrgiu Trump narat chi bolit torrai a negotziai su Nafta, s’acòrdiu de càmbiu lìberu intra de Mèssicu, Cànada e USA marcau in su 1994.

Lunis 23 de gennàrgiu, a finiri asuta de s’atentzioni de su Presidenti nou est un’àteru acòrdiu de càmbiu lìberu, su TTP, s’acòrdiu comertziali transpacìficu. Donald Trump firmat un’òrdini esecutivu chi decretat su retiru de is Stadus Unius de s’acòrdiu, marcau in su 2015 de doxi stadus e chi nci bogat is tarifas apitzus de prus de 18milla fainas agrìcolas e industrialis. Sa matessi dì Trump si dda pigat contra a s’istrumadura, firmendi unu decretu chi proibidit is finantziamentus a is assòtzius internatzionalis chi dda sustennint.

Martis 24 de gennàrgiu Trump firmat unu provedimentu po permiti de torrai a fraigai is cundutus de pedrollu Keystone XL e Dakota Access, cuntestaus meda de is assòtzius ambientalistas de totu su mundu e arrocaus de Obama.

Mèrcuris 25 de gennàrgiu est sa dì de su muru: Trump firmat un’òrdini esecutivu po inghitzai a progetai unu muru in is làcanas cun su Mèssicu, po ponni fini a s’imigratzioni clandestina. S’idea de su muru est stètia una de is promissas prus cuntestadas in campagna eletorali. Giòbia 26 de gennàrgiu, faci a su no de su Presidenti messicanu Pena Nieto de finantziai sa fraigada de su muru, Trump nuntziat chi bollit ponni una tassa de su 20% apitzus de totu is ainas importadas de su Mèssicu po finantziai sa fraigada cun custu dinai.

Cenàbara 27 de gennàrgiu Donald Trump firmat un’òrdini esecutivu chi pertocat s’imigratzioni e chi prebidit un’afortiada de is controllus in is làcanas po “arrocai is terroristas islamicus radicalis”. In prus, suspendit po tres mesis s’intrada in is Stadus Unius de is citadinus de seti stadus musulmanus: Sìria, Lìbia, Iran, Iraq, Somàlia, Sudan, Yemen.

Duncas, Trump at inghitzau sa Presidèntzia sua sena de perdi tempus. Cali ispantus nc’ant a essi in su benidori? Cali at a essi su mundu de Donald Trump?

de Massimiliano Meloni