Su duus de su Mesi de Idas. Gerronada internatzionali po sa sperdida de su cautivèriu

Sa gerronada internatzionali po sperdere su cautivèriu s'amentat chi est un'apretu oi tambeni, po nci podere lòmpere a dda sperdere a beru in dònnia diferente bisura sua cuntempòranea.

Sa sperdida de su cautivèriu

«Nemus at a èssere tentu scrau o in servitudini; su cautivèriu e su mercau de scraus funt proìbius in dònnia forma issoru» (artìculu 4 de sa Decraràda Universali de is Diritus de s’òmini).

Su fenòmenu de su cautivèriu est antigu meda e cun su tempus at mudau pighende formas diferentis cunfroma a sa stòria.
Oi puru, milionis de personis funt bàsciu cautivèriu: bèndius in su mercau de is èsseres ùmanus, sfrutaus in forma sessuali, furriaus scraus po deudas; perou prus che àteru funt is pipius a èssere imperaus in is traballus peus, obrigaus a cojas antis de s’ora, e a èssere recrutaus amarolla in is gherras sighìas de totu su mundu, cumente amostat sa pàgina internet cuncordada de sa secretarìa generali de is Natzionis Unìas.

Mancari su cautivèriu dd’apat abolìu sa Onu in su 1948 e legalmente no siat permìtia in perunu paisu de su mundu, cun s’Aràbia Saudita (in su 1963) e sa Mauritània (in su 1980) che a ùltimus a ndi dda bogari, sa pratica s’agatat tambeni in tempu nostu. Oi, eus narau, funt prus che totu is pipius a ddu biver che realidadi, paris a is fèminas, a is chi ruent in retzas de prossenetas o a is cundennaus a èssere serbidores a vida po deudas famìliares in minas, cumenti incapitat in India, Pakistan, Brasile, Sudan o Tailàndia e amostat s’organizatzioni walkfree chi si contat de is 36 milionis de personis in su mundu, paris a su 0,5% de totu sa pòpulatzioni de sa terra, chi bivint in stadu de cautivèriu in 167 paisus. 14 milionis de scraus funt indianus, intamis chi is cinesus funt 3 milionis. Sa Rùssia puru, prus a costau nostu, est in mesu a is paisus innui est tambeni imperau su cautivèriu in is bandas agricola e edili.

In tempus de oi, in atòpus meda no ddi narant prus cautivèriu, perou is cunditzionis funt is matessi. Is personis funt bèndias che a cosas, obligadas a traballari de badas o po unu salàriu minimu e funt in podèriu cumpletu de is “meris”.

Una de is peus forma de cautivèriu, a pustis de sa chi pertocat is pipius, est sa chi biet sa còmpora e bèndida de personis, furadas fatu-fatu de domu issoru etotu, lassadas in erèntzia o regaladas; est custu unu fenòmenu chi agataus in dònnia logu de su mundu e una relata pùblicada de su guvernu de is Stadus Unìus fueddat de 700 milla personis po annu.

E in Itàlia? Sa natzioni nosta tenit una lei, de su 2003, sa nùmeru 228 intitulada “Mèsuras contras a su traficu de personis” chi proibit in calisisiat forma de sfrutai is personis, mèsura chi tenit in contu sa presoni finas a 20 annus. Sa relata Trafficking in persons, fata annu po annu de su Dipartimentu de Stadu americanu e chi averiguat su traballu lòmpiu a innantis de 188 natzionis po su chi pertocat su traficu de personis puru, ponit s’Itàlia in mesu de is paisus de “primu livellu” est a nàrriri intra de is prus ativus in sa batalla. Segundu is datus de sa relata de su 2013 is autoridadis itàlianas ant obertu unu spriculu contras a 3milla traficantis e su guvernu at protzessau a prus de 1000 imputaus, intamis chi is Ong ant assìstiu a 800 personis traficadas e sfrutadas. E perou s’assòtziu Save the Children, denuntziat su fatu chi in Itàlia no teneus tambeni unu Pranu Natzionali contras a su traficu de èsseres ùmanus, amostendi aici de no pigai in sèriu sa diretiva 2011/36 de s’Unioni Europea.

Po custu motivu is nùmerus chi teneus po s’Itàlia fun inditadoris e non ufitzialis, fundaus in is datus arregortus de assòtzius chi s’ocupant de donari amparu a is abusaus. Sa relata de circa asuba de su traficu de personis fata de sa caritas ambrosiana, po sa temporada chi andat de su 2000 a su 2012, fueddat de 65milla personis, intamis chi su Dipartimentu po is Paris Oportunidadi, po sa matessi temporada, presentat nùmerus diferentis e fueddat de 21milla personis bàsciu traficu, e de cussas, prus de 1000 fiant pipius.

de Giovanna Dessì