Cuddus nòmenes chi no fait a nàrrere

Medas is tèrmines imperaus in Sardìnnia po inditari sa Vulpe, chi a bortas funt istrupiaduras de àterus nòmenes

Sa Vulpe in Sardìnnia

Margiani, Matzone, Arresi, Grodde, Mariane, Lodde. Medas is tèrmines imperaus in Sardìnnia po inditari sa Vulpe, tèrmines chi funt, medas bortas, istrupiaduras de nòmenes de persones o particulares fisicos de s’animale. Calisisiat manera de ddi nàrrere andat bene, s’importu est a no ddu ‘evocare’ ca sa Vulpe in d-una economia de allevamentu est cantu de peus potzat acontessere. In prus s’animale tenet capassidades e abilesas chi faent a tìmere: est abramìa, curret a lestru, est rùbia de entina, est furba e mala; totu carateristicas chi dda collocant in d-unu mundu màgicu e iscuriosu in ue s’òmine no tenet pòdere. Po cussu dda tìmet e dda tenet in odiu.

Su foeddu sardu po nàrrer Vulpe est Gurpe (o ‘urpe) peroe est pagu imperau e in pagus biddas, prus che àteru dda agataus in derivaus cumente a canna urpina (una mata), in espressadas cumente a pedde de urpe (pedde corriatza), o in topònimos cumente Monte Urpinu (localidade in Casteddu).

Vulpe, duncas, est una paràula bàsciu Tabù, no si podet nòmenare.Tabù est unu foeddu pigau (de is antropologus chi in cui ant istùdiau su fenòmenu) de sa lingua polinèsiana (tàpu) e sinnìficat sacru, proibidu.

In dònnia sotziedade connota est acontessiu chi a persones, cosas o animales ddus apant carrigaus de sentidus culturalis o emotivus e cunsideraus sacrus e perigulosos, finas a furriari desagradadore su nòmene pròpriu de s’animale, cosa o persone. Cussus nòmenes, ca cunsideraus ‘evocadores’, depiant èssere arrempratzaus in is chistiones, cun àteros prus pagu crarus.

Ateros antigos pòpulos teniant tabùs similes: is aborigenos australianos no pronuntziànt su nòmene de unu mortu e is cinesos no podiant iscrier su nòmene de s’imperadore. In Sardìnnia, is tèrmines prus impreados a totoe po inditare sa Vulpe, funt in cabu de sus matzone (e totu is variantes suas), a causa de sa coa grussa sìmili a unu marteddu mannu o matza e in cabu de giosso Margiani (e totu is variante suas).

Cun su tempus, finas custus duos tèrmines si fùrriant crarus meda e su pòpulu ddus arrempratzada cun foeddos ‘eufemisticos’ (su pagu agradessidu si fùrriat agradessidu) e custu est s’atòpu de: Tzerpiu (it. rettile), Arresi (it. cosa), Fraitza (it. ladra), Grodde (it. scricciolo), Lodde (it. sporco), Bona’uca (it. bocca buona), Peicanu (it. piede grigio), Coete (it. petardo), Unele (it. cosa), etz.

No fartant mancu is atòpos chi is latinos narànt de captatio benevolentiae, est a nàrrere su de nòmenare a sa bèstia cumente chi siat un’amigu, una persone: Giomaria, Mariane, Zosepe, Antine, Martine, etz., o cun cunfiantza e respetu, su matessi chi si podet atribuire a unu parente: Cumpare Giomaria e Tziu Zosepe.

de Giovanna Dessì