SINTESA, un’elaboradore chi podet faeddare in sardu moende dae s’iscritura

Su sintetizadore vocale de sa limba sarda SINTESA est unu progetu de chirca de base de s’Universidade de Casteddu chi ponet in pare disciplinas linguìsticas e informàticas diferentes

Sintesa sintetizadore de sa limba sarda

Elaboradores eletrònicos e linguìstica sarda semper prus in sintonia. Su mundu de sa sièntzia e de sa tecnologia impitat semper de prus sa limba nostra. Si narat “Caràteres e istruturas fonèticas, fonològicas e prosòdicas de sa limba sarda” unu progetu de chirca de base de s’Universidade de Casteddu pro realizare unu sintetizadore vocale TTS (Text To Speech, est a nàrrere ‘dae su testu a s’allega’). Su protòtipu si narat “SINTESA” (sintetizadore de sa limba sarda). Cheret nàrrere chi, pro sa prima bia, un’elaboradore podet faeddare in sardu moende dae s’iscritura.

Su progetu Sintesa s’est isvilupadu dae su 2013 a su 2015. Ponet in pare disciplinas linguìsticas e informàticas diferentes. At impinnadu unas deghe pessones. Gràtzias a custas pessones, su sardu est intradu in sa famìlia minore de sos idiomas tecnologizados.

Si abbaidamus sos nùmeros, infatis, sas limbas classificadas in su mundu sunt prus de sete mìgia; b’at petzi unas baranta limbas suportadas cun sintetizadores in sos telèfonos intelligentes; si leamus in cussideru sos sintetizadores isperimentales, nche crompimus petzi a chimbantaghimbe limbas.

Pro fàghere custu e àteros progetos che a Sintesa, est craru, bi cheret una forma iscrita de riferimentu. Sena istandard, una limba in su setore informàticu non si podet impitare. Pro bonaura, custu istandard lu tenimus: est sa limba sarda comuna, adotada cun deliberatzione de sa Giunta regionale n. 16/14 de su 18.4.2006, chi tenet comente ogetu s’ “Adotzione de sas normas de riferimentu a caràtere isperimentale pro sa limba iscrita in essida de s’Amministratzione regionale.”. In custos deghe annos si podet nàrrere chi s’esperimentu est andadu bene: antzis, sa lsc nch’at brincadu sas làcanas de s’impreu amministrativu pro si fàghere limba literària (bastat a pessare, pro nàrrere, a sa sèrie SenaLàcanas, cuidada da sas sotziedades editoriales “Papiros” e “Condaghes” chi ant publicadu, cadauna cun libros suos, òperas de sa literadura internatzionale bortadas in sardu) e limba de sa comunicatzione informàtica (pessemus, pro nàrrere, a sitos comente http://salimbasarda.net/ ).

A custu s’agiunghet su fatu chi sa lsc tenet unu curretore ortogràficu: est su CROS, disponìbile in su situ de sa RAS, http://www.sardegnacultura.it) chi si podet impreare cun elaboradores de testos che a OpenOffice e LibreOffice. Est partu duncas naturale a impitare sa lsc in custa faina.

Tando, ite b’at de nàrrere in prus? A in antis cun sa limba sarda tecnològica!

Ligàmenes:

http://salimbasarda.net/politica-linguistica/sintesa-unu-sintetizadore-vocale-pro-su-sardu/
http://sintesa.eu/
https://en.wikipedia.org/wiki/Comparison_of_speech_synthesizers

de Sarvadore Serra.