Aprovau su ddl Boschi. Tramudàntzias e novas de s’arreforma costitutzionali. Primu parti

De pagu tempus s'arreforma costitutzionali bòfia de su Guvernu est lei. Mancai depat ancora passai su referendum de atòngiu chi benit, fadeus unu resùmini de is novas prus de importu.

novas de s'arreforma costitutzionali

In custas diis si chistionat meda de s’arreforma costitutzionali bòfia de su Guvernu e votada de su Parlamentu, eus a nai su ddl Boschi – de su nòmini de sa ministra chi dd’at propònniu. Bieus duncas cali funt is noas, chi ant a essi allega de referendum in su mesi de ladàmini chi benit.

  • Sa fini de su “bicameralismu perfetu” e s’arreforma de su Senatu.

“Bicameralismu perfetu” bolit nai chi dònnia lei depit essi aprovada de totus e duus is Càmeras de su Parlamentu, su Senatu e sa Càmera de is Deputaus, e donnìunu de is duus tenit is pròpius poderis.

Finas a immoi sa fidùcia a su Guvernu at a depi essi aprovada de is Deputaus e de is Senadoris. Cun s’arreforma costitutzionali invecis sceti sa Càmera de is Deputaus at a votai is leis ordinàrias e finantziàrias e at a donai sa fidùcia a su Guvernu.

Custu poita ca sceti sa Càmera de is deputaus at a essi elìgia in manera dereta de is tzitadinus. Su Senatu difatis at a diventai un’òrganu chi at a arrapresentai is Regionis, cun 100 Senadoris – immoi funt 315 – : 95 ant a essi sceberaus de is Consillus regionalis (21 Sìndigus e 74 Consilleris regionalis), 5 de su Presidenti de sa Repùblica. Cussus sceberaus de is Consillus ant a abarrai in càrriga finas a candu at a acabai su mandau insoru de aministradoris localis, is 5 sceberaus de su Presidenti de sa Repùblica ant a abarrai in càrriga 5 annus sceti e no po totu sa vida comenti immoi. Mancai no ant a essi prus elìgius de is tzitadinus, is senadoris ant a sighiri a tenni s’imunidadi ma no ant a tenni sa smèndua parlamentari.

Su Senatu duncas no at a votai prus is leis ordinàrias, ma at a podi donai parris apitzus de is leis aprovadas de sa Càmera e proponni emendamentus a sa Càmera. Sa Càmera at a depi votai po fortza eja o no a is emendamentus. Su Senatu at a sighiri a votai – comenti immoi impari a sa Càmera – is leis de arreforma costitutzionali e cussas chi pertocant is autonomias localis e sa partecipatzioni de s’Itàlia a s’Unioni Europea e at a sighiri a pigai parti a s’eletzioni de su Presidenti de sa Repùblica, de is giugis de su Consillu Superiori de sa Magistradura e de is giugis de sa Corti Costitutzionali.

Sa tramudàntzia de su Senatu e su lassai a coa su “bicameralismu perfetu” est su coru de s’arreforma costitutzionali.

S’idea est cussa de podi aprovai is leis prus a lestru de immoi, e de tenni una Càmera chi fetzat de unioni intra de su Parlamentu, is Comunis e is Regionis.

de Massimiliano Meloni

1 Trackbacks & Pingbacks

  1. novas de s'arreforma costitutzionali

Comments are closed.