Stòria lestra de s’Indipendentismu sardu

Movimentu indipendentista, chistioni Natzionali e batalla po sa defensa de sa Lìngua Sarda

Indipendentismu sardu

Fiat su 1944 candu, apustis de sa liberatzioni de sa Sardìnnia po mèdiu de is Alliaus anglu-americanus, chi Bastià Pirisi bessiu de su Partidu Sardu iat stantargiau sa Lega Sarda est a nai su primu movimentu polìticu chi chistionàt de indipendèntzia de sa Sardìnnia. Apustis de sa Segundu Gherra Mundiali Pirisi si-nci fiat postu contras a Emìliu Lussu poita Lussu si-nci fiat stesiau de su Partidu Sardu po mandai ainnatis ideas sotzialistas e federalistas. Sa Lega Sarda de Pirisi at sighiu s’atividadi cosa sua finsas a is primu annus cincuanta abarrendi perou unu movimentu minoritàriu. Pirisi est finsas connotu che a scridori in Sardu.

In s’interis, a cumentzai de is annus sessanta, cun sa scoberta de sa bellesa de is costeras sardas ndi fiant aproillaus is impresàrius de s’edilìtzia a ghetai cimentu. Su Agha Khan lòmpiu in Gaddura iat comporau is terrinus de is cràbargius gadduresus e iat fraigau sa Costa Smeralda. Cumentzàt po sa Sardìnnia unu tempus trumentau ca a una parti ddoi fiat s’adelantamentu de s’economia e a s’àtera parti unu mudamentu antropològicu curturali (po fai un’esempru su perìculu de su sparessimentu de sa Lìngua Sarda po nexi finsas de s’alfabetisadura in italianu me is scolas de s’Isula).

Intra is annus sessanta e setanta, cun duas leis de su Stadu (Pranus de arrenàscidas), sa Sardìnnia at cumetzau a connosci s’industrialisadura cun is fàbricas chìmicas. Fiant is annus de Rovelli s’inginnieri cun sa SIR e de Moratti cun sa Saras. In d-unus cantu annus s’industrialisadura ndi furriat sa Sardìnnia a francas assusu aundi is cràbargius, is brebegàrgius, is piscadoris e is messajus ndi bessint oberajus salariaus in Portudorra, Machiareddu, Otzana e Sarrocu. Totus andànt a scola, e in domu sa televisioni bombardàt sa genti cun novas e programas in lìngua italiana.

A cumentzai de s’antropologu bitzichesu Mialinu Pira e a sighiri cun su scridori Frantziscu Màsala e s’architetu indipendentista Antoni Simon Mossa si pigat in cunsideru totu su chi custa industralisadura est faendi a sa sotziedadi sarda. A una parti cumentzat sa batalla po sa defensa de sa Lìngua Sarda mandada ainnantis de Giuanni Lilliu s’archeologu e presidi de sa Facultadi de Lìteras de s’Universidadi de Casteddu. A s’àtera parti ddoi est chini fai bessiri a pillu sa chistioni Natzionali Sarda cun ideas noas. Antoni Simon Mossa sighit su tretu de Pirisi e, a primu in su Partidu Sardu, e apustis cun su Mirsa (Movimentu indipendentìstigu revolutzionàriu Sardu) fait nasci su Nou-sardismu che a idea po lompi a una Sardìnnia indipendenti e soberana. Mortu in su 1971, ant a essi Zuanne Pedru Marras de Otieri e Bainzu Piliu a sighiri su tretu de Simon Mossa. Bainzu Piliu at a sighiri assolu cun su Frùntene pro s’Indipendèntzia de sa Sardìnnia. Sèmpiri in is annus setanta nascint unus cantu movimentus indipendentistas: Su pòpulu sardu, Udiss (Unione Demugràtiga pro s’Indipendèntzia de sa Sardìnnia) e Luniss (Liga de Unidade Nassionale pro s’Indipendèntzia de sa Sardìnnia e su Sotzialismu).

Doddore Meloni e Oresti Pili ant a binci in su 1981 su cungressu sardista de Portudorra aundi su Partidu Sardu lassat su federalismu po ndi bessiri indipendentista. In s’interis Anghelu Caria e Bainzu Piliu stantàrgiant su PSIN (Partidu Sardu indipendentista) chi in is annus noranta, impari a àterus movimentus, at a fai nasci Sardigna Natzione (1992). Sèmpiri a s’acabu de si annus ’90 Oresti Pili e Bainzu Piliu ant fundau su MNS (Movimentu Nazionalista Sardu).

Addolumannu in su sèculu XXI cumentzat a si partziri su movimentu indipendentista sardu. Su PSd’Az at a fai alliàntzias cun partidus italianus, mentras Sardigna Natzione at a perdi unus cantu patriotus chi ant a fai nasci iRS (Indipendentzia Repubrica de Sardigna) in su 2001.

Sa galàssia indipendentista oindii est partzia diaici: a is partidus numenaus a primìtziu si aciungint «Progres», «Partito dei Sardi», «RossoMori» e «Unidos».

Est crau imoi chi in d-unu mundu globalisau su benidori de su movimentu indipendentista sardu est acapiau a unu progetu de unidadi intra is partidus e movimentus stòricus de s’indipendentismu.

Finsas in facebook est nàscia sa trumixedda chi ddi nant «Sa domo comuna de sos sardos – su partidu chi no b’est» cun s’idea de promovi custa unidadi e lompi a alliàntzias comunas po is eligiduras regionalis benidoras chi iant a depi essi in su 2018.

Nosu oi scieus chi su movimentu indipendentista auniu tenit assumancus unu 10-15% de eligidoris potentzialis chi iant a podi permiti una truma manna indipendentista aìnturu de su Consillu Regionali. Finsas in su Partidu Sardu, cun su segretàriu nou, est cumentzendi unu momentu de arrexonu po amellorai sa proposta polìtica de su partidu, po ddu aberri de prus faci a sa sotziedadi e a is giòvunus sardus chi bolint fraigai in Sardìnnia su benidori insoru.

Chi pigaus in cunsideru finsas is batallas de su sèculu XVIII cumentzadas cun Zuanne Maria Angioy podeus nai ca chistionis medas de eriseru funt abarradas agualis a is chistionis de oi: comenti a nai ca est cambiau su dominadori de s’ìsula nosta ma is problemas de sa Sardìnnia funt abarraus is matessis de su tempus de sa furriada sarda de su Setixentus.

de Massimo Madrigale