Crisi finantziària: is Bancas italianas asuta de un’atacu speculativu

In mesu a s’avolotu de sa crisi econòmica globali, sa crisi de is Bancas italianas est de timi poita ca ferrit is arrispàrmius de is citadinus

Sa crisi de is Bancas

Su mundu est bivendi tempus lègius po s’econòmia ma s’Itàlia est trassendi una crisi totu sua, chi pertocat su sistema de is Bancas. In mesu a s’avolotu ingendrau de sa frenada de sa Cina e de is àterus stadus Bric – Ìndia e Brasili -, de sa recessioni de sa Rùssia, de is problemas de stabilidadi de s’Eurozona, chi donant previsionis de crèscida bàscias meda po ocannu, sa crisi de is bancas italianas est de timi poita ca ferrit is arrispàrmius de is citadinus.

Cida passada is Bancas italianas, pruschetotu Monte dei Paschi e Carige ant pèrdiu meda in Borsa e est partu craru chi ant sunfriu un’atacu speculativu.

Calis funt is arrexonis de custa situatzioni? Giai in su mesi de Idas passau su Presidenti de sa BCE Mario Draghi at fatu sciri chi is Bancas italianas tenint “sunfriduras” po 200 milliardus de èuros.  Is “sunfriduras bancàrias” funt is prèstidus chi is Bancas ant fatu ma chi is depidoris no ant a podi torrai prus – po fai un’esèmpiu poita ca s’impresa chi at tentu su prèstidu est fallida. 200 milliardus de sunfriduras bancàrias funt unu muntoni de dinai, indiritura su 12,5% de su PIL de s’Itàlia. Est una cifra chi est su 16,7% de totus is depòsitus bancarius, invecis is sunfriduras de is bancas tedescas funt su 3,4% de is depòsitus e cussas de is bancas frantzesas su 4%.

Su problema po s’Itàlia est chi su primu de Gennàrgiu 2015 in s’Unioni Europea est intrada in vigori sa lei de su “bail-in”, est a nai sa lei chi no permitit a is Stadus de sarvai is bancas cun dinai pùbricu.

Est po nexi de custa lei chi nc’est stètiu in is mesis passaus su casu de is cuàturu bancas sarvadas de su guvernu fadendi perdi su dinai a unus cantu de risparmiadoris. Imoi sa timoria de is risparmiadoris e de is investidoris est chi po sarvai su sistema su guvernu at a depi aplicai su bail-in comenti at fatu cun is cuàturu bancas. Epuru custa timoria no fait beni a su mercau finantziàriu e sighit a fai andai mali is tìtulus bancàrius, comenti a unu cani chi si mossiat sa coa.

Sa cosa chi parit una brulla lègia est chi sa Gèrmania de su 2008 a su 2015, est a nai finas a candu est intrau in vigori su bail in, at spèndiu 500 milliardus de dinai pùbricu po sarvai is bancas tedescas. E oi po nexi de una lei europea su Stadu italianu no podit fai sa matessi cosa. Insaras tenit arrexoni Renzi a si dda pigai cun sa UE chi est sèmpiri a favori de sa Germània. Perou tocat a nai puru chi prima de su 2015 s’Itàlia iat a ai pòtziu fai calincuna cosa, ca forsis si podiat connosci mellus sa situatzioni de is bancas chi est bessida a pillu oi.

de Massimiliano Meloni