Sa crisi de s’ollu italianu no est sceti nexi de s’ollu tunisinu

Polèmicas po sa ditzidura de su Parlamentu europeu de cresci s’importatzioni de ollu tunisinu, chi parit s’ùnigu problema de su setori.

S'UE crescit s’importatzioni de ollu tunisinu

Su Parlamentu de Strasburgo at nau eja a s’importatzioni de sa Tunisia in s’Unioni Europea de àterus 35 milla tonnelladas de ollu sena de dàtziu. Custas 35 milla tonnelladas s’aciungint a is 56.700 chi funt giai permìtias.

Po custa nova s’est chesciada genti meda. S’est chesciau su Movimentu 5 Isteddus, chi si dd’est pigada cun Matteo Renzi, incurpendi-ddu de no essi arrennèsciu a firmai sa ditzidura in su Cunsillu europeu. In s’imprenta calincunu at puru presùmiu chi custu provedimentu siat nàsciu po favoressi su Primu Ministru tunisinu, Habib Essid, chi est unu de is prus produsidoris mannus de ollu de sa Tunisia. S’est chesciau calincunu de su PD, su partidu de Renzi: s’ex ministru de sa laurera Paolo De Castro, chi oi est parlamentari europeu, at nau chi est contràriu meda a sa cosa.

Po sa ditzidura de su Parlamentu europeu s’est chesciau indiritura Maurizio Martina, su Ministru de sa laurera in càrriga, sa boxi prus de importu intra de is chi funt contràrius: issu est contra dònnia acrescidura de sa cantidadi de ollu tunisinu.

S’est chesciada pruschetotu sa Coldiretti, cun su Presidenti suu Roberto Moncalvo, chi at nau chi custa cosa fait dannu meda a s’economia italiana poita ca ddi fait una cuncurrèntzia traitora. Su Presidenti de sa Coldiretti at inditau àteras cosas puru, a parti s’ollu tunisinu, chi po issu faint dannu a sa produtzioni de ollu italianu. Po primu cosa at donau nexi a is imbròglius poita ca soventi s’ollu importau benit amesturau cun s’ollu italianu et bèndiu comenti prodùsiu in Itàlia. Incapitat puru chi custu ollu est bèndiu cun is etichetas de marcas stòricas chi perou no funt prus italianas poita ca funt stètias comporadas de àteras stràngias. S’àtera cosa chi segundu su Presidenti de sa Coldiretti fait dannu a s’ollu italianu est su fatu chi no nc’est trasparèntzia, et duncas no si podit arribai a s’orìgini de su prodùsiu, mancai custa cosa siat un’òbrigu de lei giai de su 2009.

Duncas, sighendi is arrexonus de su Presidenti de sa Coldiretti, tocat a biri cantu sa crisi de s’ollu italianu est nexi de s’ollu importau de sa Tunisia e cantu no. Tocat a nai po primu cosa chi s’Itàlia est unu stadu importadori de ollu. Segundu is nùmerus a incuru de Ismea in su 2013-2014 s’Itàlia at prodùsiu 461 milla tonnelladas de ollu, nd’at importau 629 milla et esportau 376 milla. De chini importat s’Itàlia? Po primu de sa Spagna (558 milla tonnelladas) pustis de sa Grècia (55 milla tonnelladas) et po sa de tres de sa Tunisia (25 milla tonnelladas).
S’importatzioni de sa Tunisia duncas est pagu cosa in cunfrontu a su totali. Po segundu cosa is 35 milla tonnelladas in prus de ollu tunisinu chi su Parlamentu europeu at permìtiu no ant a essi importadas sceti in Itàlia, ma ant a essi partzidas intra de totus is stadus europeus. In prus s’ollu importau no at a essi ollu ermanu e duncas no s’at a podi amesturai cun ollus de calidadi prus bella.

Tocat a biri puru is arrexonis de sa ditzidura de su Parlamentu europeu, poita ca de custa cosa no si ndi chistionat. S’importatzioni de ollu est una de is pagus cosas chi s’Europa podit fai po agiudai s’economia tunisina, chi pustis is atentaus de s’Isis, chi ant afisciau su turismu, est bivendi una crisi manna cun su disimpreu chi est diventendi unu perìgulu sotziali. Penseus sceti chi sa Tunisia est su stadu arabu cun prus “foreign fighters” de is àterus e s’agatat sceti a 70 Km. de s’Itàlia. Duncas tocat at pensai chi forsis unu pagu de ollu in prus no at a podi pònniri prus in crisi unu setori giai in crisi de suu chi abisòngiat de àteras cosas po sanai.

De Massimiliano Meloni