Sagra de sa canciofa: “Turismo 4.0: enogastronomia, social media e ruralità smart”

In sa bidda de Samassi si nd’est arrexonau in sa de 30 editzioni de sa sagra de sa canciofa.

Sagra de sa canciofa

Sàbudu 18 de martzu in sa bidda de Samassi una mesa de arrexonu at abertu a manera ufitziali sa sagra de sa canciofa, lòmpia ocannu a sa de 30 editzioni, apariciada de su Cumunu e de sa Pro Loco cun s’agiudu de s’Agèntzia regionali Laore. In su cìnema Itàlia a is noi oras e mesu de mangianu si funt atobiaus espertus de su setori po fueddai de cantu unu produtu comenti a sa canciofa potzat fai nasci un’interessu turìsticu prus mannu e prus profetosu, e de comenti ddu podi ammanniai cun s’impreu de is ainas tecnològicas de oi.

Sa mesa dd’at ghiada s’antropòloga Alessandra Guigoni, sèmpiri impenniada in s’avaloramentu de is produtus sardus e de is territòrius insoru. Pustis de su vìdeu de promotzioni girau de Andrea Mura, at abertu is traballus su sìndigu de Samassi Enrico Pusceddu, firmendi-sì a chistionai de totu su territòriu e de cantu cosas spantosas tèngiat de ammostai a su turista. At sighiu s’assessore a sa laurera Giacomo Onnis, cun unu meledu interessanti meda apitzus de is domus in làdiri chi funt una prenda de sa bidda.

Pustis at fueddau Gianluca Nonnis, consulenti de comunicatzioni, chi at consillau de fai unu sartidu de calidadi, pensendi mancai a unu fèstival po s’annu chi benit e narendi cantu de importu podit essi su rolu de su comunicadori po promovi un’acontèssiu de aici. E ancora Giuseppina Scorrano de su tzentru de is serbìtzius po is impresas, chi at nau de s’intendi de sèmpiri amiga de sa sagra e at chistionau de s’importu chi tenint, in prus de is tecnologias noas chi oi si portant fintzas in su mundu de is realidadis “immersivas”, is arrelatas beras e sintzillas intra de sa genti sarda e puru cun is chi bivint foras de sa Sardìnnia.

At sighiu Maria Ibba de s’Agèntzia regionali Laore, cun arregodus personalis at fueddau de laurera, de cumpetèntzias, de comenti siat de importu a sciri contai totu su mundu chi si cuat a palas de unu produtu sardu. Cun pertinèntzia manna at chistionau s’espertu in arretzas socialis, Gianluigi Tiddia, mellus connotu comenti Insopportabile: “Oi su produtu no bastat prus, ca su turista oi no circat sceti mari, cosa de papai, o sceti logus nodius, ma bolit bintrai aìnturu de un’esperièntzia de cussas chi no fait a scaresci” at narau, cun un’arrexonu apitzus de su mercau turìsticu e de cantu nci siat bisòngiu de cumprendi a chini si depit girai s’oferta e comenti custa oferta tochit comunicada in totu is mèdius-massivus.

Stefano Gregorini, de su Urban Center, at acrarau mellus cantu su svilupu locali potzat agiudai su turismu e cantu unu liòngiu intra de is territòrius e is tzitadis prus manna potzat essi unu ponti de agiudu po favoressi sa crèscida econòmica e turìstica, una “ruralidadi abista e simpli” chi siat aìnturu de una sotziedadi in movimentu. Pustis at fueddau, puru in sardu, Franco Siddi, originàriu de Samassi, giornalista e consilleri de amministratzioni de sa Rai, narendi luegu chi issu s’intendit “s’òmini de sa canciofa”.

Siddi at contau chi sa bidda a bellu a bellu at seberau de si dedicai, de si votai a sa canciofa e de cantu siat divènnia s’elementu de identidadi de custa comunidadi, de comenti si funt postus in giogu in totu custus annus po melliorai sa sagra e puru sa cortura de sa canciofa.

At fintzas torrau gràtzias a Tziu Giovanni Secci, un’òmini de 96 annus sètziu in primu fila, po su traballu e s’innovatzioni chi at portau in sa cortivatzioni de sa canciofa, inghitzendi de sa chi portat spina e passendi a sa meseda, ca aici praxiat a is mercaus foras de sa Sardigna. Ancora Luigi Lotto, presidenti de sa de cincu commissioni regionali, chi est torrau apitzus de s’importu de sa calidadi de is produtus po afortiai su turismu.

S’ùrtima a chistionai s’assessora regionali a su turismu Barbara Argiolas, a sa primu essida pùblica pustis de sa nòmina de carchi dì. Issa prus che de identidadi at bòfiu fueddai de autenticidadi, de su produtu e de su territòriu, e de comenti, a ingìriu de custa lìnia, tochit a agatai sa spinta innovativa po una mirada turìstica noa. At serrau narendi chi de custa mesa funt bessidas prus preguntas chi respustas e chi totus impari depeus traballai po cumprendi cali turismu est mellus po s’ìsula.

A serrai is traballus duus vìdeus, unu fatu de sa televisioni giaponesa chi contat de is centenàrius de Samassi, e unu de su regista Andrea Mura apitzus de su prèmiu natzionali “Mensa Verde” chi sa scola de Samassi at bintu s’annu passau. Custa mesa est istada s’inghitzu de una sagra apariciada beni meda in totu is atividadis e chi no at lassau nudda a s’improvisatzioni.

de Manuela Ennas