25 de Onniasantu. Die Internatzionale contra sa violèntzia subra de is fèminas

Una die pro pedire sa fine de sa violèntzia contra a is fèminas.

Die contra sa violèntzia subra de is fèminas

Sa Die contra s’eliminatzione de sa violèntzia subra de is fèminas est istada istituida dae s’Onu su 17 de Nadale de su 1999. Sa data de su 25 de Onniasantu no est casuale. Difatis est istada seberada in ammentu de is tres sorres Mirabal, ochidas in su 1960 in sa Repùblica Dominicana, cando ddoe fiat ditadore Trujillo. Cunsideradas rivolutzionàrias sunt istadas torturadas e ghetadas in bàsciu dae unu monte, pro fàghere crèere chi èsseret istadu unu intzidente.
Sa violèntzia contra a is fèminas est una de is formas prus graes de violatzione de is deretos umanos. Sunt medas is fèminas chi benint maletratadas, agredidas, violentadas, mutiladas, ochidas. Is chircas prus reghentes ant cunfirmadu chi sa violèntzia contra a is fèminas est unu fenòmenu difusu in totu su mundu e creschet ogni die.

Is resurtados de sa chirca ant carculadu chi una fèmina ogni tres at patidu violèntzia. Bolet nàrrere chi su 35% de is fèminas connoschet a curtzu sa violèntzia. S’omitzìdiu de is fèminas, chi oe ddi naramus feminitzìdiu, est semper diferente dae cussos de is òmines e medas bortas est acapiadu a sa violèntzia de gènere.

Sa neghe prus manna de custa violèntzia istat de seguru in sa mancàntzia de paridade intre de òmines e fèminas. Difatis sa Decraratzione adotada dae s’Assemblea Generale de s’Onu faeddat de violèntzia comente de unu mecanismu sotziale chi òbligat is fèminas a èssere sutapostas a is òmines. In su mundu petzi 119 Paisos ant aprovadu leghes chi pertocant sa violèntzia a intro de domo e 125 pro is infados sessuales.

Sa preventzione diat pòdere èssere sa prima mesura pro promòvere su cambiamentu in sos cumportamentos chi cajonant sa violèntzia subra de is fèminas.Su caminu podet èssere ùtile e podet produire cambiamentos lestros e de importu si benit fatu in is pitzinnos e pitzinnas chi no ant galu istruturadu in sa mente issoro ideas e istereòtipos chi giustìficant custa violèntzia.

Duncas s’istrumentu educativu comente mèdiu pro cuntrastare su fenòmenu de sa violèntzia. Puru programmas de informatzione e de sensibilizatzione subra de su tema, su traballu de is tzentros Anti-violèntzia, s’interessamentu de is Istitutziones e de is Istitutos iscolàsticos de cada òrdine e gradu podent favorèssere sa rivolutzione culturale chi serbit. In sa die de oe medas sunt is eventos aparitzados in totu su mundu. Su sìmbulu de custa die sunt is iscarpas rujas. Iscarpas ispartas in totue pro nàrrere “Mai prus violèntzia subra de is fèminas”.

de Manuela Ennas