Pasca de Nadale. No est festa pro totus

Sa traditzione e is apretos cummertziales imponent de èssere cuntentos pro Pasca de Nadale ma in carchi persone podent batire tristesa e pensamentos lègios.

Pasca de Nadale e Christmas Blues

Pasca de Nadale est sa prus festividade rica de elementos religiosos e simbòlicos, e pro custu càrriga de sentidos psicològicos. Finas dae is primas chidas de onniasantu lughes, cuncordaduras e durches s’incumentzant a agatare in is mercados, e un’àera de festa s’isparghet in totue.

Pro traditzione Pasca de Nadale est sa festa de sa famìlia: s’ocasione pro s’adobiare e afortiare is ligàmenes afetivos e is sentimentos de apartenèntzia. A aparitzare su presèpiu, a cuncordare s’àrbore de Nadale, a leare parte a pràngios e chenas, a aberrere is donos…finas dae minores s’educatzione retzida, is relatas familiares, is esperièntzias de s’isetu e de s’ispantu nch’ant portadu a bìvere comente a una maja su tempus longu de Nadale.

A dolu mannu, cussa maja però, est fàtzile a dda pèrdere. Sa màgine de sa ricurrèntzia chi donant is mèdia e sa publitzidade paret chi bògiat impònnere unu mollu conformista de festividade de Nadale. Si dae un’ala pro persones medas su pensamentu de sa netzessidade de fàghere festa, pensare a is donos, mantènnere is relatas sotziales – est normale e non giughet problemas, dae un’àtera ala in carchi persone is imponimentos de sa traditzione e de is apretos cummertziales podent donare vida a unu pistighìngiu, unu dispraghere.

A custu propòsitu s’Òrdine de is Psicòlogos de s’Emìlia-Romagna s’est postu una pregunta: e si custa cuntentesa esseret “obrigatòria”? Cales diant èssere is efetos subra chi non tenet resones pro èssere cuntentu? Difatis non totus resessent a calibrare is bisòngios cun is pressiones sotziales e a intrare in sintonia cun su chi imponet sa sotziedade .

Anneu, alteriu e gana chi su tempus de Pasca de Nadale acabbet cantu prima podent èssere identificados comente a sa “tristura de Nadale”, sa chi is espertos mutint “Christmas Blues”, chi indicat difatis una sensatzione de amargura, de tristesa, de ànsia lèbia.

Calicunu podet bìvere sa pressione de is traditziones in manera fadigosa, cun unu sentimentu de disadatamentu pro ite ca non nche s’intendet cuntentos comente su Nadale paret rechèrrere. Pro amparare sa salude mentale tocat difatis a reconnòschere si nche si intendat in lìnia cun is rechestas de su cuntestu.

A fàghere de mancu de dèpere mustrare sentimentos de cuntentesa ismènguat su stress e cunsentit de ascurtare mègius is bisòngios e non su chi is àteros s’abetant. Custu istadu psicològicu de discumbèniu no est cosa de cunsiderare patològica o anneadora a, ca tantu abarrat pagu a acabbare pustis de su 6 ghennàrgiu, cando si torrat a sa normalidade.

Est beru puru chi s’addòbiu familiare, chi est obrigadu, podet fintzas costrìnghere a fàghere is contos cun aspetos pagu craros de is relatas intre de parentis chi acostumant a fàghere essire a pìgiu ànsia e pensamentos.

Is sentimentos de soledade, de abbandonu, de istesiadura si podent ammanniare cando custa ricurrèntzia est lompende. Su cuntrastu intre s’idea perfeta de sa festa, fata de cuntentesa e ispinnicadura, de ammentos de cando si fiat pitzinnos, e sa realidade de ogni die, podet amprificare cussos sentimentos de tristura e de scinitzu chi a bortas faghent giai parte de sa cuotidianidade.

Chi tenet giai tribulias de importu in manera clìnica podet finar peorare, manifestende sensatziones de disisperu, de soledade, de avolotu e reatziones emotivas lègias chi a bortas, a dolu mannu, portant finas a si nde leare sa vida.

Cando s’istadu de tribulia psicològica mustrat una sintomatologia de importu, tocat a nde faeddare a marolla cun unu professionista cualificadu de sa salude mentale chi potzat cumprèndere s’entidade e sa calidade de s’istorbu psicològicu e potzat donare una cura de profetu”.

de Manuela Ennas