Novas a subra de sa risonàntzia manniètica po sa sclerosi mùltipla

Is scentziados megant de istudiare tènnicas nobas de risonàntzia manniètica qui ddis narant microstruturale e podent esser de importu mannu in sa sclerosi mùltipla

Risonàntzia manniètica po sa sclerosi mùltipla Esempru de risonàntzia traditzionale (a manu manca) e microstruturale (risonàntzia difusionale, a manu dereta).

Oe in die sa risonàntzia manniètica (RM) est una aina importante e nodida in is ispidales de totu su mundu. Sa RM traballat ponende cosas qui portent àcua (che su corpus nostru, fatu po su 70% de abba) a intru de unu campu mannièticu forte meda. Stèrridu a intru de custu campu, s’òmine est mannietizadu que una calamitedda. Est possibile a nde tirare imàgines ispondende impulsos a radiufrecuèntzia a subra de su patziente, a trassa de forru a microundas – ma chentza de ddu coer! Is imàgines si faent misurende comente sa mannietizatzione respondat a custos impulsos, e nos faent bier a intru de su corpus chentza de ddu afitare.

Sa RM est imperada in maladias medas de su corpus. In custa truma, una est sa sclerosi mùltipla (SM), qui in Sardìnnia faet trèulu mannu casi ca tocat a gente meda. Sa SM tocat su cherbeddu, su moleddu e is nèrbios de is ogos. Giai sempre cumentzat cun puntoreddos qui sanant e torrant a benner, siguende aici po unos cantu de annos. A bortas però, impèurat finas a tenner su malàdiu abisongende bàculu e baceddos, e, si andat male, finas a ddu tenner màturu.

Is dotores imperant sa RM po sa diànniosi de sa sclerosi mùltipla e po siguire su traballu de is meixinas. Sa RM qui s’imperat oe est traditzionale. Po bella chi siat, nos amustrat feti cosa macroscòpica: nos faet bier feti su dannu candu est bellu que fatu, e candu est mannu a su mancu que unos cantu de voxels (is pixels o puntigheddos qui cuncordant a s’imàgine de RM, mannos dae 0.5 a 2.5 mm).

Is imàgines traditzionales no agiudant meda a faer is prònniosis po tempus benidore a tesu meda. Nos faent narrer si sa maladia ddoi apat o no, si siat soriguende, ma cun cussas est turmentosu meda a cumprender bene comente su malàdiu s’at a intender de innoxe a unos cantu de annos, e a cumprendere cale siat sa mègius meixina po cada persone.

Is scentziados però megant de istudiare tecnologias nobas e maneras de nde tirare imàgines a RM prus balorosas, amegiorende sa sensitividade e s’ispetzifitzidade de oe. A custas tènnicas nobas ddis narant RM microstruturale, casi ca mesurat cosas de s’istrutura de su corpus qui sunt microscòpicas, prus pitias meda de su voxel (chi est mannu 0.5–2.5 mm). Po nde narrer una, sa RM difusionale nos narat sa candidade de neurones (is chelluleddas de su cherberddu, mannas unos cantu 10 μm feti) a intru de unu voxel. Sa RM a trasferimentu de mannietizatzione invècias podet mesurare sa candidade de mielina qui trogat is neurones.

Custas mesuras nobas podent esser de importu mannu in sa sclerosi mùltipla, qui faet dannu a mielina e neurones, e laboratòrios medas ddas stùdiant. Sa spera est ca tènnicas aici nos portent a diànniosis e prònniosis mègius fatas, e qui amustrent su dannu ora meda primu de ddu bier in sas imagines traditzionales. Cun totus custas cosas diamus rennesser a cumprender diferènztias a intru de sos malàdios chi oe mancu biemus, donende sa mègius meixina a cada unu. In prus, diamus a cumprender mègius comente sa maladia at a andare, agiudende is patzientes a faer is seberos po su tempus benidore insoru, finas a candu no amus a rennesser a ddos sanare.

Sa ricerca in RM, in pari cun sa genètica e is stùdios de is meixinas, sunt faende grandu cosas contras de sa SM. Su spertu prus mannu est qui una die firment custa maladia e àteras puru, mancari no po nos ma po is nebodeddos nostros.

de Frantziscu Grussu