Sa Dì de sa Memòria. Po no si-ndi scaresci

Sa Dì de sa Memòria est celebrada in totu su mundu dònnia annu po arregordai su 27 gennàrgiu 1945, candu s’esèrcitu sovièticu est intrau in Auschwitz

Sa Dì de sa Memòria po no si-ndi scaresci

Oi est sa Dì de sa Memòria e funt passaus 71 annus de cussu 27 gennàrgiu 1945. In cussa dì s’Armada Arrùbia soviètica arribàt in una citadi pitica de sa Polònia ocupada de is nazistas: Auschwitz. Oi totus scieus ita nc’est apalas de custu nòmini. Ma is militaris chi po primus funt intraus in su campu de cuncentramentu, chi asuba de s’intrada portàt sa scrita bèfiana e mala “su traballu fait diventai lìberus”, no si podiant bisai s’orrori e sa disperatzioni chi iant a ai agatau inguni.

Sa Dì de sa Memòria est celebrada in totu su mundu dònnia annu po arregordai su 27 gennàrgiu 1945.  E po arregordai sa Shoah, est a nai su stermìniu de is ebreus bòfiu de sa Germània de Hitler.

In Itàlia sa Dì de sa Memòria est stètia creada cun sa lei 211 de su 20 de Argiolas de su 2000 po “arregordai sa Shoa, sa persecutzioni italiana de is citadinus ebreus, is italianus chi ant patiu su sterru, su cautivèriu, sa morti e cussus chi, in afilamentus diferentis puru, si funt postus contra a su progetu de stermìniu, e arrischendi sa vida insoru ant sarvau sa vida e protègiu is persighius”.

In ocasioni de sa Dì de sa Memòria funt medas is atòbius e is celebratzionis chi benint apariciaus, pruschetotu in is scolas. Po pensai a it’est sucèdiu a is ebreus e a is sterraus in is campus de cuncentramentu in unu de is prus malus tempus de sa Stòria.

Nci funt stètius atòbius in dònnia citadi italiana cun sa partecipatzioni de is prus autoridadis mannas. “Auschwitz – at nau su Presidenti de sa Repùbrica Mattarella – cun is arretzaus suus, is càmeras a gas, is barracas, is forrus po abruxai is mortus, no si lassat assèliu. Nosi preguntat totora, nosi custringit dònnia borta a torrai in s’oru de su pretzipìtziu e a nci castiai aìnturu, cun is ogus e sa conca prenus de dolori e de avolotamentu morali”.

In Sardìnnia puru nci funt stètias celebratzionis medas de sa Dì de sa Memòria. In Regioni s’Assessora a sa Cultura Claudia Firino e su segretàriu regionali de s’Arci Franco Uda ant presentau su progetu “Promemoria_Auschwitz”, portau a innantis de s’assòtziu Deina e de s’Arci. Po mori de custu progetu 50 giòvunus sardus d’edadi intra de 16 e 25 annus ant a podi andai, impari a giòvunus de àteras regionis, a Cracòvia po visitai su ghetu ebràicu. Pustis ant a visitai is campus de cuncentramentu de Aushwitz e Birkenau.

de Redatzioni