Stephen Hawking: Su benidori de s’umanidadi? Atesu de sa Terra

In una cunferèntzia a Cambridge Stephen Hawking, su scientziau famau po is stùdius apitzus de s'orìgini de s’universu, at nau chi a s'umanidadi abarrant sceti milla annus de vida.

Su benidori de s'umanidadi po Stephen Hawking

Stephen Hawking no scriit lìburus de fantascièntzia. No est nimancu unu predicadori de calincuna seta religiosa chi abetat sa fini de su mundu. Est unu sennori britànnicu de 74 annus, cundannau a sa firmesa de prus de 30 annus po nexi de una malàdia neurodegenerativa chi dd’ant agatau me is primus annus ’60 e chi po comunigai chistionat po mori de unu computer vocali.

Pruschetotu Stephen Hawking est unu scientziau, unu de is prus de importu de is tempus nostrus. Fìsicu teòricu e cosmòlogu, est connotu po is stùdius suus apitzus de is stampus nieddus e de is orìginis de s’universu. Mancai s’inabilidadi sua, Stephen Hawking est unu comunigadori mannu e unu divulgadori scientìficu famau e at pigau parti a documentàrius medas e a unus cantus de programmas in televisioni. Sa vida sua straordinària e malassortada dd’ant contada in calincunu film puru: su prus nou, “Sa teoria de su totu”, est bessiu in su 2014 e s’atori Eddie Redmayne, chi at interpretau su scientziau, at bintu puru su prèmiu Oscar.

Duncas, Stephen Hahking no est unu palleri ma est una persona sèria, chi candu chistionat tocat a dda crei. Mancai su 15 de su mesi de donniasantu, in una letzioni a Cambridge, apat nau cosas chi invecis de scièntzia pariant de fantascièntzia.

In cussa letzioni su scientziau at nau de essi in pensamentu mannu apitzus de su chi at a incapitai a su mundu in su benidori e at presentau unu scenàriu chi fait a timi e spantai meda.
“Est probàbili meda chi a s’umanidadi abarrint sceti milla annus de vida in sa Terra. Eus fatu de su mundu nostu unu logu tropu fràgili po podi sighiri a ddoi bivi, e s’ùnica cosa chi podeus fai po si salvai de una sperdidura segura, est cussa de fraigai colònias po podi bivi in àterus logus de su sistema solari” at spiegau a is studentis chi dd’ascurtànt spantaus.

Hawking est arribau a custas acabbadas ponendi impari una sèrie de elementus: is mudas climàticas, sa distrutzioni de is habitat naturalis, sa subrapopulatzioni, is pandemias globalis ingendradas de sa resistèntzia a is antibiòticus, sa crèscida de is armamentus de is natzionis perigulosas.

“Is dexinas de annus chi ant a benni ant a essi difìcilis meda e s’umanidadi at a depi fai atentzioni a cumenti s’at a movi” at aciùngiu su scientziau chi at nau puru chi su primu praneta chi at a arreciri s’omini a foras de sa Terra at a essi Marti. Ma po fraigai in su praneta arrùbiu colònias abitabilis, po Stephen Hawking nc’ant a bolli assumancus àterus centu annus. Centu annus fait Einstein iat prebìdiu is undas gravitatzionalis, comenti cunseguèntzia de sa teoria de sa relatividadi. Insaras puru pariat chi sa cosa fessit fantascièntzia.

De Massimiliano Meloni