Su melone de sa Sardigna nuràgica

Su melone de is nuràgicos

Su melone chi is nuràgicos coltivaiant in Sardigna fiat, a cantu parit, una variedade non durche, o pagu durche, cun unu sabore sìmile a su cugùmere, chi assimbillaiat a carchi variedade locale coltivada oe petzi in calicuna regione geogràfica de su Mediterràneu.

Est cantu est essidu a pìgiu dae is chircas morfològicas e genèticas, fatas dae s’Universidade de Casteddu paris cun s’Istatzione Cunsortziale Isperimentale de Granicoltura pro sa Sitzìlia (SSGS) e cun s’Istitutu de Conservación y Mejora de s’Agrodiversidad Valenciana (COMAV) de s’Universidade Politècnica de Valencia, a pitzu de su chi fiat a intro de is putzos de època nuràgica, agatados in su 2009 in sa localidade “Sa Osa”, in provìntzia de Aristanis.

In Itàlia custa ratza de melone ddu coltivant àncora mescamente in Pùglia, in ue ddi narant cun deghinas de nùmenes diferentes, comente a carosellu, meloncella e cummarazzo.

Fintzas in Sardigna coltivant tipologias sìmiles, chi connoschimus cun su nùmene de tortarello o melone serpente. Sa cosa de importu est chi custos datos diant pàrrere in relata cun carchi rapresentatzione pitòrica egìtzia de su de tres millènnios a.C. chi rapresentant su melone in forma allongada a tipu cugùmere e puru cun sa descritzione chi nde faghent Columella e Plinio su Betzu in su primu sèculu d.C. faeddende de su melone comente a un’ortalìtzia de papare a insalada.

No est ancora craru imbetzes cando e comente si siat lòmpidos a is variedades durches chi tenimus oe. Si pensat chi siant istados is Àrabos a ddas portare in època medievale, ma is anàlisis pro nde pòdere èssere seguros non sunt àncora acabbadas.

de Boxis