Sharing economy. Ite bolet nàrrere

A intro de sa dibata pro nde essire dae sa crisi econòmica si faeddat semper de prus de sharing economy, unu modellu de economia cumpartzida

Su modellu de sa sharing economy

Mancari non bi siat una definitzione unìvoca pro nàrrere ite siat sa sharing economy nde podimus faeddare comente de unu modellu econòmicu chi promovet formas de consumu prus ischidu e prus informadu chi preferint a torrare a impreare is cosas in tames de ddas comporare noas e a ddoe pòdere atzèdere sena de èssere pro fortza is meres. Duncas una forma de economia de su cumpartzimentu, de sa collaboratzione e de s’agiudu. Custa forma noa de consumu, espressione de un’acostamentu prus partetzipativu de sa tzitadinàntzia, a cantu paret est aberrende is ghennas a oportunidades de isvilupu e crèschida chi podent mudare s’iscenàriu econòmicu mundiale.

Custu faeddu inserrat totu cussos fenòmenos comente su baratu, bancas de su tempus, monedas virtuales, s’iscàmbiu de atretzaduras e fintzas de terrinos, su cumpartzimentu e su nolu de veturas, de giogos, de domos, de ufìtzios. Duncas su cumpartzimentu est sa risorsa bera de custu sistema econòmicu, e nde benit dae cuntzetos traditzionales comente su càmbiu pare-pare, sa re-partidura, s’agiudu torradu. Su cumpartzimentu acadesset intre de persones e sòtzios, ma a livellu orizontale, sena chi bi siant làcanas intre de chie ponet su dinari, chie produit e chie còmporat. Pro custu protzessu serbit unu logu virtuale tecnològicu in ue is relatziones sunt digitales e s’annuddat sa distàntzia geogràfica. Est aici chi is privados e is siendas leant parte a sa nàschida de unu bene, de un’aina o de unu servìtziu chi ponent a disponimentu de chie nde podet leare profetu.

S’idea de sa sharing economy est funtzionende bene in setores medas, naramus chi est puru de moda, e sa pregunta chi benit a conca est chi siat de a veras una resposta a sa crisi o siat una manera netzessària pro torrare a pensare su raportu intre de sotziedade e economia.

Ma su problema naschet cando si chircat de donare règulas prus craras a custu cumpartzimentu. Is règulas betzas a s’ispissu non si podent aplicare a su dinamismu sotziale nou e a bortas allupant s’innovatzione chi oe su mercadu dimandat semper de prus.

Tando diant a serbire puru leges noas o diat a bastare aplicare is chi giai esistint? Segundu su parre de calicunu sa sharing economy est bera petzi cando su cumpartzimentu de is benes si faghet sena de transatzione econòmica e àteros imbetzes pensant chi custu particulare ddu podimus lassare a una banda e chi non siat aici de importu. Tocat difatis a resonare a pitzu de su valore, su chi tenent is setores traditzionales e su chi podet nàschere dae setores noos: pensamus pro nàrrere a su tema de s’ospitalidade, unu servìtziu comente su chi faghet Airbnb, chi est ponende in dificultade su cumpartu de is posadas ma in su matessi tempus est de agiudu pro s’economia acapiada a su mundu culturale e artìsticu. E b’est puru de nàrrere chi sa resèssida repentina de sa sharing economy tenet unu ligàmene de importu cun s’impreu de is social network , semper prus mannu e prus fàtzile cun sa difusione de internet in mobilidade.

Duncas custa forma noa de economia, aunida a s’ispinta tecnològica, est mudende puru sa manera de interagire intre de is persones. Ma tocat a isetare pro bìdere cantu custa cosa at a durare e chi at a resessere a dare is respostas a is pregontas semper prus complicadas de sa sotziedade; chi at a èssere unu modellu puru pro sa pùblica amministratzione o chi at a acabbare totu in unu gasi comente est intrada in sa vida de oe.

de Manuela Ennas