Fogu a is tuvas e carrasegari siat!

Su carrasegari in Sardìnnia cumintzat su vèsperu de Santu Antoni de su Fogu

Carrasegari in Sardìnnia

In d-unu liburu antigu de agricoltura ddu at scritu chi s’annu agrìcolu cumentzat sa die de Santu Martine, 11 de dònniasantu, e acabada sa die de Santu Antoni, 17 de gennàrgiu. Is duas datas teniant sinnìficu mannu e sa crèsia ddas at onoradas cun figuras de importu de santus.

Sa die de gennàrgiu lompet a s’acabu de una temporada chi sa noti parit non acabari prus, candu sa die est torrende a allonghiari, gasi sa terra puru, chi pariat morta e strecada de su scuriu torrat a nàsciri. S’òmini (e sa fèmina puru), de candu est cumentzada sa stòria sua, at sinnau custa temporada chi annuntziat su beranu cun d-unus cantu ritus propitziatòrius, sacrifìtzius de animalis, festas. Is romanus in sa matessi temporada afestànt is Sementina Dies, ca sa sèmena fiat acabada e su messaju podiat reposari, dedicari cultus a is divinidadis suas e alluiri una fogu mannu po callentari sa terra.

Su carrasegari sardu est un’amentu de cussus ritus, cun particularis chi mudant de unu logu a s’àteru ca diferentis funt is amentus chi ant chistiu, un’atitidu po su deus e po sa fertilesa chi at fartari a sa terra frida de s’ierru.

Tràgicu e dolorosu, custu carrasegari est fundau asuba de is cuntzetus de morti e nascimentu nou, pedit acua e cumemorat a su deus de sa naturalesa e de su schissiu chi onni anu si morit e torrat a nàsciri in d-una sia sena acabu.Carri a segare, carri bia de fai a incodeddus, aici cumenti fadiant in s’antigòriu candu scuartarant crabitus e mallorus bius ca is deus fiant cuntentus aici.

Is caratzas sardas prus antigas bestint peddis, tenint caras tintieddadas cun ortigu abruxau o amontadas de faciolas nieddas e strocint sa passìoni e sa morti de Maimoni. Carrasegari in Sardìnnia cumintzat su vèsperu de Santu Antoni de su Fogu (su 16 de gennàrgiu) candu in s’isula tuvas e fogadonis ant a alluxentari is partzas, pedende a su soli de cumpriri cun sa promissa sua dde faere froriri a nou sa terra. Is carotas torrant a vida pustis de un’annu de sonnu e baddant paris a is pampas acumpangende su passu cun boxis de feras e arretumbus de sonallas.

In Otzàna a prenner de spantu partzas e ùrbidus scuriosus ant a èssere is Boes, amontaus de sonazas e peddis de brebei, tentus a soga de is Merdules, òminis a cara cuada de caratzas nieddas; a issus s’at amesturari sa Filonzana, una fiuda bècia e tzùmburuda chi andat intramende su filu de sa vida.In Mamujada puru si repitit su ritu agràriu antigu che a su tempus, in cui is Mamuthones, a cara cuada de una visera niedda, bistende una mastruca e carrigus de sonazas, andant a innantis a bellu e a brinchidus sighende unu passu mesurau; totu ingìriu a issus is Issocadores a bestis de turcus, a sonajolos in peturras e a soga in manus.

In Orani is Bundos bestende che a messajus unu sacu de furesi e in cara una mascara de ortigu coloria de arrùbiu, a corrus longus, nasu mannu e mustatzus, andat a corrixinus, strocint sa sèmena a trivutzu in manus.Is Colonganos in Aùstis carrigant a coddu ossos de ànimalis chi faint sonari a dònnia passu, una caratza de ortigu cun cambus de olioni e una peddi de margiani in conca, ddus acumpangiat s’Urtzu, bestiu de sirboni , chi ndi boddit is corpus de fusti de duos bardianos a cugutzu in cara e bestius a nieddu. In Sinnia is Cerbus a peddi e corrus de cerbu, a cussu a stròcint intamis chi circant de si scabulli de is Canaxus (is cassadoris) chi, cumenti in d-una truba de cassa, a boxis e a stragatzus circant de nci ddus faere lompere a sa posta agiudaus de is Canis. Ingiriu de su fogu ant a baddari po carrasegari finas e su Bundu de Orani, is Corriolos de Niuneli, is Thurpos de Oroteddi, is Butudos de Fonne , su Tragacòrgius de Samugheo e is Mustajonis de Sestu.

de Giovanna Dessì