Sa festividadi de Santu Stèvini su 26 de su mesi de Idas

Santu Stèvini, su primu màrtiri de sa Crèsia, si festat su 26 de su mesi de Idas e est festa civili in Stadus europeus medas, mancai protestantis.

Sa festa de Santu Stèvini

Sa dii pustis Paschixedda si festat a Santu Stèvini, su primu màrtiri de sa cristianidadi.
Sendi stètiu su primu òmini a morri po ai crètiu in Gesus, sa Crèsia ddu festat po primu pustis Gesus e totu.

Po is fontis stòricas Stèvini biviat in Gerusalemme e fiat unu de is seti epistolantis scioberaus de is apòstolus po ddus agiudai a predicai s’Evangèliu. Su nòmini Stèvini benit de su grecu e bolit nai corona.

Po su Testamentu Nou dd’ant bociu a perdas intra de su 33 e de su 36 pustis de Cristu. Dd’iant incurpau de ai frastimau a Mosè e a Deus, ma portàt nexi pruschetotu poita fiat cunvertendi unus cantu de ebreus a sa religioni noa.

No scieus chi Stèvini fessit grecu o ebreu, ma su Testamentu Nou contat chi a sa morti sua fiat presenti Santu Pàulu, chi no si fiat ancora cunvèrtiu.

Su Stadu italianu at introdùsiu sa festa de Santu Stèvini in su 1949, po “allonghiai” Paschixedda. Santu Stèvini est festa civili puru in àterus Stadus europeus, mancai protestantis. Sa Crèsia ortodossa ddu festat su 27 de su mesi de Idas.

Me is stadus anglosassonis no si festat Santu Stèvini, ca su 26 de su mesi de Idas est su “boxing day”. Su nòmini benit de is cascitas de is lemùsinas posta a foras de is Crèsias, ca in custa dì po sa traditzioni tocat a arregalai calincuna cosa a is poberus.

de Boxis