Pasca de is Tres Res

In Sardigna su 6 de Ghennàrgiu si festat sa Pasca de is Tres Res comente cheret sa traditzione

Sa Pasca de is tres res

Su 6 de Ghennàrgiu su mundu cristianu festat s’Epifania, chi in Sardigna ddi narant Pasca de is Tres Res. Chircamus de cumprèndere mègius s’orìgine de custu nùmene e de bìdere comente is sardos biviant is traditziones ligadas a custa die de festa.
Forsis in pagos ischint chi de custa die nde chistionat giai sa Carta de Logu. In su capìtulu 125, in ue b’est un’elencu de “is dies feriadas” si leghet in mesu a is àteras dies de festa “Pasca dess’Epiphania que si clamat Pasca nuntza”.

Nuntza ca incapas fiat sa die in ue sa Crèsia annuntziaiat sa die de Pasca Manna e de is àteras festas chi non teniant una data istabilida. In Sardigna s’identificatzione de s’Epifania cun sa Befana est lòmpida tardu, naramus chi est una cosa reghente, in lìnia cun sa figura de una betza chi portat durches e giogos a is pipios bolende a suba de un’iscoba, comente cheret sa traditzione populare difusa in totu Itàlia.

In Sardigna imbetzes sa die tenet unu ligàmene prus mannu cun is Tres Res, i Re Magi de sa cultura cristiana, is tres sàbios chi fiant mòvidos dae oriente e aiant portadu oro, intzensu e mirra a Gesùs Bambinu, sighende s’istedde coudu. Sa cosa nos faghet pensare a sa traditzione catalana de los tres reis chi fintzas oe est prus intèndida e festada de su Nadale.

Difatis in Catalugna sa lòmpida de is tres Màgios est sa festa prus manna de su tempus de Nadale e is pipios retzint is donos in custa note e non in cussa de Nadale, pròpiu comente fiat acadèssidu a Gesùs Bambinu chi aiat retzidu is donos dae is Màgios. Un’ammentu de sa probàbile influèntzia chi sa traditzione catalana apat àpidu in su mundu de is traditziones sardas l’agatamus in unu durche.

Pro Pasca de is Tres Res in Catalugna si sighit a ammaniare una turta manna chi ddi narant Roscòn de Reyes in ue si cuant una faa o unu fasoleddu e un’istatuedda de unu re. Chie los agatat in sa fita sua at a tènnere bona sorte pro totu s’annu imbeniente. In Sardigna puru , segundu su chi nos contat Giampaolo Caredda in su libru “Tradizioni Popolari della Sardegna” pro sa die s’aparitzaiat unu durche, o mègius unu pane durche chi ddi narant pròpiu de is Tres Res, e in mesu a s’impastu si mesturaiat carchi ligùmene. Chie los agataiat, aici naraiant, diat àere àpidu una regorta bundante pro totu s’annu. In Sardigna agatamus puru àteros panes o durches semper fatos comente bonas uras pro s’annu imbeniente.

Est de importu puru sa traditzione de is càntigos a cuncordu de is Tres Res, chi si faghiant in su tempus de Nadale e mescamente su 5 de Ghennàrgiu a de note a inghìriu de sa bidda. Is cantores si firmaiant a cantare a dae in antis de is domos e retziant in dono frùtora sicada o ddis cumbidaiant una tassa de binu. Custu a cantu paret est su chi est abarradu de una traditzione prus antiga, sa de is “pedidores”, gente pòbera chi in su tempus de is festas andaiat in is domos de is ricos a pedire cosa de mandigare e de bestire. In carchi bidda sa traditzione de is càntigos est torrende a bìvere ca bi sunt cuncordos e assòtzios chi tenent a coro custas espressadas nòdidas de poesia. Pro nde regordare calicunu: su Coro Boghe e Ammentos de Ittiri, su Coro Ortobene de Nùgoro, su Coro de Tzeramonte, su Coro Montalbo de Thiniscole, su Coro Boghes de Cheremule e àteros.

Dae custu resonu si podet cumprèndere pro ite fintzas a pagu tempus a coa sa Pasca de is Tres Res in Sardigna fiat casi prus intèndida de su Nadale. Est sa lòmpida de sa figura prus moderna e globale de Babbu Nadale chi nos at istesiadu dae una traditzione cun raighinas fungudas e acapiadas a su connotu nostru.

de Manuela Ennas